¿Com gastem els diners de tots?

Quan una família decideix fer vacances ha de prendre una sèrie de decisions de les quals depèn que siguin un èxit o un fracàs. Una empresa està constantment revisant les estratègies d'inversió, de màrqueting, i repassant les vendes per tal d'assegurar la seva rendibilitat i fins i tot la supervivència, conceptes que depenen crucialment de les decisions que prengui. Si, a més a més, resulta que la família ha perdut part dels seus ingressos aquest any o l'empresa ha vist caure radicalment les vendes de la primera meitat de l'any, ¿creieu que s'ho pensaran més a l'hora de planificar i valorar les diferents possibilitats que se'ls presenten? Puc imaginar fàcilment les discussions en tornar de vacances.

Els ajuntaments i totes les administracions, però especialment les locals, que són les més properes als problemes quotidians dels ciutadans, han vist com en els darrers anys, al mateix temps que les necessitats i les carències de gran part de la població augmentaven, els pressupostos disponibles per cobrir-les disminuïen fortament. El Govern central, alhora que es retirava de totes les partides amb què col·laborava amb altres administracions per cobrir despesa social, ha carregat tot el pes de les retallades pressupostàries sobre les comunitats autònomes i els ajuntaments, que són els responsables dels capítols que associem a l'Estat del benestar: educació, salut, ajuts a la dependència, etcètera. ¿Què han de fer, llavors, els ajuntaments? Com la família o l'empresa que comentàvem al començament, ¿han de ser encara més curosos en la manera d'aplicar els recursos, en la planificació i avaluació de les seves polítiques en temps d'escassetat?

Els països avançats del nostre entorn fa temps que tenen eines per donar als polítics i a les administracions que governen les dades i l'assessorament necessaris per planificar i avaluar les polítiques. Les decisions s'han de prendre d'acord amb les evidències recollides en l'acció política i cal pensar d'antuvi quina informació cal recollir mentre s'executa la política per tal de poder-la avaluar correctament.

L'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) és un organisme públic creat l'any 2008 per promoure l'avaluació de les polítiques públiques a Catalunya. Avaluar polítiques no vol dir simplement esbrinar si les coses s'han fet bé o malament. Avaluar vol dir mesurar en quin grau s'han aconseguit uns objectius prefixats, pensar i valorar si les coses es podrien haver fet d'una altra manera amb més bon acompliment i, sobretot, aprendre dels èxits i dels errors per millorar les politiques futures. ¿I per què és necessari fer aquesta avaluació? Els ciutadans contribuents ni tan sols ho pregunten, ho tenen molt clar. Cal que els diners públics s'utilitzin sense trampes, sense corrupteles, sí. Però, a més, cal que s'apliquin amb eficàcia. Cal estar segurs que es gasten allà on fan falta (decisió política) i que serveixin per resoldre els problemes.

Per avaluar les polítiques públiques cal que abans de decidir i aplicar un programa polític s'estudiï bé el context i els col·lectius interessats, que llegim i aprenguem del que diuen no solament els experts, sinó l'evidència de les dades i de les experiències avaluades en altres llocs. Abans de començar cal definir on es vol arribar, objectius, indicadors d'èxit o fracàs. Només així es podrà mesurar després el grau d'èxit o fracàs. Però caldrà també poder diferenciar els resultats que responen a l'actuació programada dels que ja s'haurien produït sense la seva intervenció. I això no sempre és fàcil. ¿Podem dedicar temps i recursos per planificar abans i avaluar després la destinació dels programes quan hi ha urgències socials? La resposta és clara: mai serà temps perdut el que dediquis a assegurar que els diners es gasten de la manera més eficient possible.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els exemples, en molts dels quals ha intervingut Ivàlua, són nombrosos i toquen temes rellevants com l'atur, la gent gran, l'educació, els joves... L'atur és un dels principals problemes actualment: les administracions hi dediquen molts recursos. ¿Ho fan bé? ¿O, encara més, ho fan de la manera més eficient? ¿Podem saber si és més eficient la formació dels aturats o donar-los facilitats per obrir un negoci?

Podem ser moderadament optimistes amb el que es fa actualment. Però el motiu d'optimisme és constatar que la societat, i els ciutadans en primer lloc, tenen molt clar i exigeixen ja obertament que les administracions es posin les piles i dediquin esforços a assegurar que els diners es gasten, no només honestament i amb transparència, sinó de la manera més eficient, amb resultats demostrables per l'evidència de les dades.