La clau
Entrevista sense història
Quan d'aquí 50 anys els historiadors expliquin el que va passar a Catalunya i a Espanya en aquests difícils anys podran recórrer a una infinitat d'epesses anàlisis. De moltes en podran extreure informació que ajudi a comprendre-ho, però és difícil que trobin algun text que hagués avançat amb precisió com acabaria tot això, encara que hi ha més d'un i de cent llestos que asseguren tenir totes les claus.
És fàcil augurar com s'acabarà demà l'entrevista Rajoy-Mas, però més complicat és com incidirà en el futur, concretament en el període que va del 9-N a unes eleccions autonòmiques previstes per al 2016. Hi ha massa variables en joc. ¿Qui s'imaginava, per exemple, que Jordi Pujol irrompria en aquesta història com un bou en uns encants per confessar que fa 34 anys que exerceix de defraudador? ¿Com afectarà l'enfonsament del mite Pujol el lideratge de Mas, i la moral d'aquesta part de la societat que ha abraçat tard l'independentisme i que s'ha llançat camí de la terra promesa convençuda que tots els mals vénen d'Espanya? ¿Sabrà aprofitar Rajoy la debilitat de Mas per mostrar-li més que la porta de sortida?
Dubtosos protagonistes
Notícies relacionadesTemps enrere, a falta de fotògrafs, eren els artistes els encarregats d'immortalitzar les gestes. Rajoy ja firmaria avui perquè un nou Velázquez li recreés el quadro de Les llances (1634) en què un magnànim Ambrosio Spínola, cap dels terços espanyols, accepta la rendició amb honors dels holandesos al setge de Breda. I Mas hauria desitjat que la seva visita del 2012 a la Moncloa hagués acabat amb una imatge com la de l'acord de Vergara. Aquell gravat de mil versions en què l'isabelí Espartero i el carlista Maroto segellen amb una abraçada, muntats a cavall, el final de la primera guerra carlista que, entre altres coses, garantia els furs (privilegis) del País Basc i Navarra.
A aquestes altures, ni Rajoy ni Mas han fet mèrits per aconseguir aquest reconeixement. Més encara, ni tan sols està clar que siguin ells els actors principals d'aquesta història de la qual parlin els llibres de text dels estudiants del 2070.