Andy Lucas: (sense) Silencio

Ahir a la tarda, al meu programa de RNE4 estava comentant amb els amics i companys Laura i Oriol les declaracions que van llançar els intèrprets aquesta mateixa setmana al programa ‘Todo va bien’ de Cuatro, on es van atrevir a llançar ganivets en contra de diferents mitjans acusant-los directament de la seva mala imatge i influint en les opinions de la gent, fins i tot generant odi i mania cap a ells quan no s'ho mereixen.

Dit tal qual, el missatge és clar i no és gens dur, llavors em costa comprendre una altra vegada com Andy Lucas es llancen a rondinar a un mitjà sabent que estan en plena promoció del seu nou treball i que aquestes actituds els poden costar no aparèixer en alguns mitjans.

Els falta madurar i aprendre a assumir. Si us agrada ser clars, sigueu-ho, però després no us feu enrere i carregeu amb les culpes, i si segons vosaltres els mitjans inventen i manipulen les vostres declaracions demandeu però no entreu al joc de desprestigiar mitjans quan en realitat el que estan fent de la millor manera és ajudar-vos amb la promoció del que esteu fent en aquell moment.

A més em sembla una actitud infantil i poc madura voler atribuir el descens de la fama als mitjans de comunicació, que sí, que és veritat que juguen un paper molt important en la promoció, però si vosaltres vau jugar a deixar la música, tornar-hi i mil bestieses més, estava clar que no seguiríeu al mateix nivell que altres artistes que s'ho han treballat durant molts anys. També és just que reconegui que en el seu moment m'agradaven les cançons del duet amb aquests ‘Soloquería adornar las noches con tu cara morena’ o ‘Son de amores, amores que matan…’, que amb més o menys gràcia transmetien sentiments i s'enganxaven, però ara tot ha canviat. Llavors jo pensava que eren així i sentien tal qual, però ara sabent que detesten la veritat i el bon rotllo em costarà molt més escoltar alguna de les seves cançons i creure-me-la com a tal.

Personalment desconec qui els aconsella quan s'asseuen en un plató o donen una entrevista però en aquest camp tenen molta feina encara, perquè per molt bé que cantin, o no, això ja depèn de l'opinió de cadascú, haurien de mesurar molt més el que diuen i com ho diuen. Perquè a mi em sembla fantàstic que pensin que són grans estrelles i que estan al món amb una única missió, fer melodies, però no ho deixis anar a bombo i platerets perquè tires per terra la humilitat que vols plasmar a les teves cançons.

Potser el que ha passat també és que la filosofia de les seves cançons ja no els enganxa per l'edat que tenen, se'ls ha oblidat madurar i veure que amb 20 i poc sí que colen les pors en l'amor però que amb quaranta i sabent que són feliços amb les seves famílies doncs potser ja no cola. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però al César el que és del César, ells tenen el seu públic fidel i m'alegro que puguin seguir cantant per a ells, però per favor, cuideu-los, recordeu que d'ells viviu i que els passos en fals que feu us perjudicaran més que ajudar fora que sigueu Miley Cyrus o Lady Gaga, que elles sí que van néixer per ser polèmiques i, sobretot, no s'amaguen.