La roda
No fer res és legal
Les últimes setmanes s'ha repetit a Catalunya l'estrambòtic i recurrent debat sobre la conveniència de celebrar legalment o il·legalment la consulta del 9 de novembre vinent. Sembla que el Govern és conscient de l'obvietat que a la Unió Europea no hi ha marge perquè les mateixes institucions que es fonamenten en l'Estat de dret promoguin actuacions que hi són contràries. No obstant, els aclariments fets en els últims dies per part de la vicepresidenta, dos consellers i la líder de les joventuts nacionalistes són oportuns, perquè encara que CiU sempre ho ha defensat amb altres paraules, en aquests últims mesos s'ha dedicat a insinuar el contrari amb la boca petita.
No hi ha novetat, per tant, en la posició d'un partit que el novembre del 2013 no va recolzar la resolució parlamentària de la CUP que proposava celebrar unilateralment una consulta sobre la independència de Catalunya i que no va rebre el suport ni de 40 diputats. La necessitat i la urgència d'iniciar un procés deliberatiu sobre la validesa del pacte constitucional, com en el fons va fer CiU el 2012, no justifiquen ni ignorar el nostre marc jurídic de convivència ni intentar que la realitat sigui monotemàtica.
Fa vuits mesos, CiU va publicar una llista dels compromisos adquirits un any abans pel Govern que s'havien complert. ¿Quants van abordar alguna cosa que no tingués relació amb el 9-N? Ni rastre de res relacionat amb la investigació, l'assistència social, la joventut o la promoció de la dona, tot i ser competències exclusives de la Generalitat. Seria bo, per tant, que quan es parin a buscar respostes sobre el perquè de la seva situació interna, abans d'atribuir-ho tot a la falta d'innecessària excitació es parin a pensar que potser en el marc de la legalitat tampoc van tenir excessiva voluntat de fer res rellevant.
