'Balconing, mamading, assassinating'

Va ser una de les notícies de l’estiu, quan a Magaluf es va conèixer la història d’una d’aquelles festes regades amb alcohol en què una noia es podia guanyar el privilegi de la barra lliure a base de sexe oral amb altres clients. Amb la brometa popular, no hi va haver problema a batejar l’espectacle com a mamading, en prolongació del balconing, que ja fa anys que fa furor i que ha costat la vida a diversos turistes que han intentat tirar-se a la piscina des dels balcons del seu hotel. No és un assumpte limitat a les Balears, per més que rebin un nodrit grup de participants en aquestes activitats.

En un país com el nostre, ple d’encant i atractiu per al turista, és normal que es produeixi una crida massiva de visitants ansiosos de festa i disbauxa en diferents punts de la costa. Ciutats precioses han estat transformades per aquest fenomen en contenidors ben semblants al pitjor malson, jardins de les delícies coronats per sang jove i borratxa. Fem caixa i amb això ens consolem de qualsevol sentiment de culpa i de tant en tant festegem els excessos gairebé com una grollera ocurrència d’aquests alienígenes vinguts del primer món financer a gastar-se els estalvis.

Però fa unes setmanes, en ple estiu, em vaig fixar en un cotxe que conduïa fent esses per l’autopista. Era de nit, tard, i a l’arribar al peatge vaig mirar a l’interior amb un cop d’ull ràpid. El conductor, un jove espanyol, anava tan passat de pastilles i alcohol que li resultava difícil fins i tot trobar-se la butxaca per pagar amb la targeta de crèdit. Per desgràcia anava al volant i es convertia en un perill per als altres. Així que un anhela que l’autoritat el pugui treure de la ruta abans que provoqui una desgràcia. Uns quilòmetres més endavant, arribant gairebé a Barcelona, un cotxe a la mateixa autopista conduïa en direcció contrària per un dels dos carrils. Per la velocitat amb què ho feia era obvi que participava en un desafiament, en una carrera particular, que amb una mica de sort acabaria en rialles, uns quants diners i una total absència de rubor davant la tragèdia esquivada.

Notícies relacionades

La Gisèle i el cognom

Comerços efímers

No deu existir la brometa popular per denominar aquestes activitats com a assassinating, però la combinació de cotxes amb alcohol i pastilles, base nutritiva de l’entreteniment més descerebrat, mereixeria dir-se així per exposar-nos a la cretina deriva en què vivim. Una espècie d’encierro taurí amb cotxes i autopistes com a protagonistes i una fira desfermada que celebra l’adrenalina com si fos un component al qual hauríem de tenir més respecte i admiració que a la temperància o la intel·ligència. La sortida de l’entreteniment juvenil de la ciutat cap als polígons convoca  aquests conductors sota la influència, convertits en plena matinada en els reis d’una pel·lícula pròpia on els altres són mers figurants sense valor.

El risc s’eleva quan l’alienació s’apodera de gent que, en plena consciència, seria incapaç de llançar-se a una tendència homicida tan absurda. Però la gràcia deixa de fer gràcia quan proposa una tragèdia com a possible final. És en aquest punt que la reflexió s’hauria d’ampliar, per entendre si el balconing, el mamading i l’assassinating conformen un símptoma d’una cosa molt més greu: l’estupidesa humana com una recerca sempre més enllà, més llunyana i més inabastable, superant-se en cada prova i en cada dècada.