Anàlisi
EI ressuscita el concepte de guerra contra l'islam
«Missatgte a Amèrica». Aquest títol i l'aparició de Barack Obama anunciant els bombardejos contra les posicions de l'Estat Islàmic (EI) en les primeres imatges del truculent vídeo deixen clar quin és l'objectiu del bàrbar assassinat del periodista James Foley. Els gihadistes pretenen fer els EUA responsables de la seva mort, demostrant al mateix temps la impotència d'Occident per defensar la seva gent i derrotar l'organització. El fort accent londinenc de l'home que parla és també un missatge al Regne Unit i el seu primer ministre, David Cameron.
Però aquests no són els únics destinataris del truculent encàrrec de l'EI. Com havia fet Al-Qaida abans, hi ha un destinatari molt més important. És la comunitat islàmica, davant la qual l'EI es presenta com a verdader defensor de la fe i referent per a milers de joves. Aquest gihadisme remou els fonaments històrics de la comunitat amb la promesa del califat ja declarat. EI ressuscita el concepte de guerra contra l'islam, concepte que per a Al-Qaida era la traducció de la guerra contra el terror llançada per George Bush com a reacció a l'11-S.
Fa cinc anys, un president Obama acabat d'elegir s'havia encarregat de canviar percepcions amb el seu cèlebre discurs del Caire. A l'antiquíssima universitat cairota, el president deia buscar una nova relació entre el seu país i els musulmans, basada en l'interès i el respecte mutus. Per a Obama, EUA i islam ni són excloents ni han d'entrar en competició. El president també deia saber que el poder militar per si mateix no resoldria els problemes a l'Afganistan, el Pakistan o l'Iraq i anunciava inversions per a escoles, hospitals o obra pública.
L'aparició fulgurant de l'Exèrcit Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL), avui convertit simplement en EI, amb tota la seva violència i la seva capacitat de domini sobre el terreny, desmenteix els plans d'Obama. Una cosa era el discurs, i una altra, prendre decisions estratègiques, per exemple en la guerra de Síria, que va ser el viver on va créixer EI. Ara, després del bàrbar assassinat del periodista i l'amenaça que pesa sobre un altre reporter nord-americà també captiu, se sentiran veus demanant més implicació militar sobre el terreny, que és segurament el que busquen els gihadistes.
Des que va començar la guerra contra el terror, la intervenció militar ha aconseguit guanyar batalles, però no ha assolit una victòria definitiva. Ussama bin Laden està mort i Al-Qaida ha perdut operativitat, però ara hi ha el desafiament d'un grup molt més intolerant i sanguinari. Els EUA en particular i Occident en general paguen el preu de mantenir amistats molt perilloses, es diguin Qatar, l'Aràbia Saudita, els xiïtes sectaris de l'Iraq o el sirià Baixar al-Assad.
Quan el papa Francesc parlava fa pocs dies de la legitimitat per aturar l'agressió de l'EI i matisava que amb això no es referia a bombardejar o a guerrejar, sabia molt bé el que deia.
