El demà no mor mai

Estimada Monneypenny, sempre hi ha d'haver una primera vegada. Fa temps que em rondava pel cap. Al capdavall, no tinc por de res, sóc capaç d'enfrontar-me a les situacions més arriscades, tu ja ho saps. Així que ha arribat el moment: avui he començat les meves vacances amb l'Imserso. Per ara, tot bé. Encara que he hagut d'esquivar un parell d'ocasions de perill. La pitjor ha estat l'atac de taronges que he patit al pujar a l'autocar. A la dona del davant se li ha trencat la bossa i les infernals boles han anat a caure als meus peus. Amb gran habilitat he aconseguit esquivar-les i arribar al seient sense cap esgarrinxada, encara que no he aconseguit resoldre l'enigma: ¿Per quina raó algú viatja amb un quilo de taronges? Hi hauré de reflexionar.

Notícies relacionades

A l'estany de Banyoles

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

El trajecte ha estat perfecte. El vehicle era un últim model de color vermell brillant que s'agafava als revolts a la perfecció. Hem estat l'enveja de la carretera. Un altre moment conflictiu ha tingut lloc durant el renyit campionat de brisca. Em sembla que no m'havia enfrontat mai a contrincants tan perspicaços i tramposos. Per un moment he pensat que arribaríem a les mans. Però tot s'ha solucionat. Al final, ens hem pres un cafè amb llet -agitat, no remenat- i hem fet tots les paus.

Aquesta nit han organitzat un ball. A l'altre autocar hi havia una noia que era extraordinàriament semblant a l'Úrsula. Potser la podré convèncer de baixar a la platja i banyar-nos a la llum de la lluna. En fi, t'aniré informant. Fins aviat, estimada. Des de l'Imserso amb amor.