Islàndia et renta els ulls

Qualsevol racó d'Islàndia sembla des­crit per les lletres d'Antònia Font: hi ha amazones a la Lluna, astronautes rimadors, balenes, icebergs i guèisers. Esperem al voltant del més conegut que l'aigua, que fa pudor d'ou podrit, salti pels aires.

Ens hem anat trobant durant el viatge, a Vik, Akureyri, les ­ga­solineres on venen hot dogs. Uns han recorregut l'illa dalt d'una bicicleta, altres fent trekking i ­tremolant a les nits a la tenda ­castigada pel vent, la majoria en vehicles 4x4 al llarg de carreteres desertes. Està sent l'estiu més plujós dels últims 30 anys, fet que no resta gens de bellesa a res del que ens envolta. Islàndia et renta els ulls. S'ha ­posat de moda entre francesos, italians i catalans, que coinci­deixen aquí i allà en un país amb un milió de turistes i uns 300.000 habitants. És la For­mentera del fred, amb platges ­negres.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A l'arribar, els teus únics referents eren la caiguda dels bancs, els llibres de Xavier Moret, Arnaldur Indridason, Èric Lluent i aquell impronunciable Eyjafjallajökull que va interrompre el trànsit aeri el 2010. És diferent de qualsevol altre lloc, aliè a tuits i notícies sobre turisme de borratxera i alcaldes de Valladolid. I un se sent com fora de context. Només aquells catalans que fan un recorregut similar i apareixen ara en un hostal, després fotografiant la riolita, donen certa sensació de realitat, encara que impostada.

Diuen que el Bàrdarbunga podria entrar en erupció. Llavors hauríem de quedar-nos aquí, aïllats en un altre món que, com els altres, està en aquest. I és estrany que el considerem estrany, quan l'estrany és el nostre; almenys, vist des d'aquí. Esperem l'ema­nació d'aigua calenta i penso que, igual que en la cançó d'Antònia Font, hi ha viatges que «deixen un cràter per sempre dins sa meva ­vida».