La roda
Islàndia et renta els ulls
Qualsevol racó d'Islàndia sembla descrit per les lletres d'Antònia Font: hi ha amazones a la Lluna, astronautes rimadors, balenes, icebergs i guèisers. Esperem al voltant del més conegut que l'aigua, que fa pudor d'ou podrit, salti pels aires.
Ens hem anat trobant durant el viatge, a Vik, Akureyri, les gasolineres on venen hot dogs. Uns han recorregut l'illa dalt d'una bicicleta, altres fent trekking i tremolant a les nits a la tenda castigada pel vent, la majoria en vehicles 4x4 al llarg de carreteres desertes. Està sent l'estiu més plujós dels últims 30 anys, fet que no resta gens de bellesa a res del que ens envolta. Islàndia et renta els ulls. S'ha posat de moda entre francesos, italians i catalans, que coincideixen aquí i allà en un país amb un milió de turistes i uns 300.000 habitants. És la Formentera del fred, amb platges negres.
Notícies relacionadesA l'arribar, els teus únics referents eren la caiguda dels bancs, els llibres de Xavier Moret, Arnaldur Indridason, Èric Lluent i aquell impronunciable Eyjafjallajökull que va interrompre el trànsit aeri el 2010. És diferent de qualsevol altre lloc, aliè a tuits i notícies sobre turisme de borratxera i alcaldes de Valladolid. I un se sent com fora de context. Només aquells catalans que fan un recorregut similar i apareixen ara en un hostal, després fotografiant la riolita, donen certa sensació de realitat, encara que impostada.
Diuen que el Bàrdarbunga podria entrar en erupció. Llavors hauríem de quedar-nos aquí, aïllats en un altre món que, com els altres, està en aquest. I és estrany que el considerem estrany, quan l'estrany és el nostre; almenys, vist des d'aquí. Esperem l'emanació d'aigua calenta i penso que, igual que en la cançó d'Antònia Font, hi ha viatges que «deixen un cràter per sempre dins sa meva vida».