Les bones pràctiques en la governança
Transparència sense 'masterchef'
Els ciutadans reclamen avui poder veure i usar totes les dades de què disposen les administracions
Dos fenòmens del nostre temps estan exercint sobre les administracions públiques una pressió desacostumada. Per una part, la tecnologia les impulsa a produir i gestionar voluminosos conjunts de dades amb un processament que adquireix un interès social creixent. Per una altra, una societat crítica i enfadada amb els comportaments polítics desconfia cada vegada més dels que la governen. La confluència dels dos fenòmens ha fet créixer l'oposició a les pràctiques opaques i la demanda de transparència. Mai abans els poders públics havien gestionat tanta informació, i mai s'havien vist tan apressats a posar-la a disposició dels ciutadans. Lleis de transparència d'última generació i consells independents de supervisió han aparegut en diversos països. Acadèmics, think tanks i organismes internacionals com l'ONU o l'OCDE han estès els enfocaments de govern obert. Diversos rànquings mesuren els avanços en aquesta direcció.
La transparència no és ja només -sent això moltíssim- qüestió de qualitat democràtica. En l'era digital, la informació en poder de les administracions és també un recurs social extremadament valuós per a la generació d'activitat econòmica. L'aparició d'ecosistemes de programadors, desenvolupadors i aplicadors d'aquesta informació permet la creació de productes amb alt valor potencial de mercat. L'èxit de l'anomenada economia col·laborativa s'assenta en part sobre l'accés a aquestes dades i la possibilitat del seu processament i explotació. Per una altra part, de la interacció publicoprivada construïda sobre aquests recursos poden desprendre's importants millores de qualitat i eficiència dels mateixos serveis públics. Són escenaris propicis a la coproducció. El portal Data.gouv.fr del Govern francès anima els usuaris a enriquir i millorar les dades disponibles i fins i tot a introduir dades noves.
La primera reacció de les institucions davant aquestes noves expectatives socials és, aparentment, positiva. Tots els partits inclouen en els seus programes les iniciatives de transparència i els governs multipliquen els seus anuncis en aquest sentit. No és or, no obstant, tot el que llueix. Amb freqüència, les proclames es queden en mera retòrica. El programa del PSOE el 2004 ja contenia la promesa d'una llei de transparència homologable amb el nostre entorn europeu que mai va arribar a promulgar-se, i l'aprovada fa pocs mesos a iniciativa del Govern del PP ha rebut serioses crítiques d'insuficiència. El canvi es fa incòmode per a unes administracions acostumades a disposar de la informació com si fos pròpia. Recentment saltava als mitjans que el Servei de Salut de Castella-la Manxa havia fet desaparèixer del seu «portal de transparència», probablement per maquillar les seves llistes d'espera, milers de cites de ressonàncies magnètiques pendents.
I és que la temptació de cuinar les dades segueix assaltant els governs. Tant el temor a mostrar la realitat com les seves tradicions d'opacitat i fins i tot la mateixa obsessió pels rànquings els inciten a produir PDF prèviament condimentats segons l'interès de qui mana, o segons les preferències d'alguns comensals amb accés als mitjans. En aquest context, sorprèn l'audàcia d'una experiència local pròxima i recent.
Fa unes setmanes, l'Ajuntament de Gavà va posar en marxa el seu nou portal de dades obertes (Gavaobert.gavaciutat.cat). Suportat per una plataforma Socrata, similar a les d'algunes de les principals ciutats nord-americanes, la seva filosofia és que qualsevol amb coneixements bàsics d'ofimàtica pugui treballar pel seu compte les dades i compartir amb qui desitgi els resultats. Qui el visiti comprovarà que li resulta fàcil, per exemple, accedir a dades d'execució del pressupost fins al nivell de despesa més desagregada (factura), saber qui són els proveïdors de l'ajuntament, o el que es paga per IBI o qualsevol altre tribut municipal. En definitiva, pot disposar de la mateixa informació economicofinancera que qualsevol regidor. Però el més important no és el contingut sinó l'origen de les dades: és informació en cru, extreta de manera automàtica de l'aplicatiu municipal de comptabilitat, sense cap intervenció humana.
Sens dubte, els governants de Gavà corren amb aquesta iniciativa alguns riscos. Això sí, demostren haver entès que les administracions actuals han de renunciar a posseir com a propi allò que mai va ser seu. Les societats del nostre temps reclamen governs amb parets de vidre i administradors disposats a deixar que es vegi el que fan, tal com ho fan i en el moment en què ho fan. Són societats de ciutadans que volen entrar a la cuina i fer-la servir.
