La foto més boja de l'estiu

Són a totes les botigues de souvenirs, exposades com a record d'un temps en què existien el paper i els segells. La pregunta és si les postals se segueixen venent, ara que el protagonista de les fotos ja no és el lloc sinó el turista interactuant amb l'espai. Això no és nou, ¿quantes vegades hem vist la imatge d'algú fingint que sosté la inclinada torre de Pisa? La novetat és que, com tot a internet, el resultat ha de destacar perquè no passi desapercebut. I per això es busquen imatges impactants.

Guiris que van en pilotes al súper o xavals que salten a la piscina des dels balcons són el reflex d'aquesta voluntat de cridar l'atenció. No és que abans no existís el balconing, és que llavors no es convertia en viral. I quan un arriba a l'extrem, sempre n'hi haurà un altre que vulgui anar més enllà; cas del belga que, en lloc de llançar-se una galleda d'aigua gelada per mullar-se per l'ELA, va rebre la descàrrega de 1.500 litres des d'un avió que gairebé el mata.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

D'alguna manera, tendim a pensar que el que està gravat és ficció. En els programes de vídeos domèstics, l'espectador es distancia del que rep una trompada perquè, si veu les imatges, significa que al final tot va sortir bé. Per això, quan els retratats som nosaltres creiem inconscientment que no pot passar-nos res. La noia que va estavellar el seu cotxe perquè es fotografiava a si mateixa mentre conduïa, o la parella que es va estimbar a Portugal davant els seus fills, són dos exemples de fins a quin punt s'arriben a confondre la temeritat i l'absurditat.

El turisme de borratxera fa que ciutats com Barcelona, que van ser boniques estampes de postal, acabin convertides en el vulgar context d'un selfie. L'important no és el record que te n'emportis, sinó el pet que t'ho farà oblidar tot, i pel qual aconseguiràs la foto més boja de l'estiu.