Cañete: la guilla cuidant el galliner
Juncker ha presentat aquest dimecres el seu equip al capdavant de la Comissió Europea.
Sembla que Renzi ha posat de moda a la Unió Europea allò d'innovar en les formes però mantenir el contingut. L'estructura de la futura Comissió és innovadora, amb una cadena de comandament secundària important amb la creació de set vicepresidències (cap de les quals no és ni per a França ni per a Espanya, convé assenyalar-ho), però amb responsables que garanteixen la continuïtat del que ha fet la Comissió Barroso.
El primer que cal dir és que la presència de dones és escandalosament baixa malgrat els esforços realitzats per augmentar-ne el nombre. Nou dones de 28 no és una xifra acceptable, menor per exemple que la proporció de dones en el nou Govern japonès. ¿Amb quina cara es pot presentar Europa davant del món com a defensora de la igualtat?
Pel que fa a l'economia, tres quarts del mateix. Malgrat que Moscovici obté la important cartera d'economia, queda sota la vicepresidència de Katainen, exprimer ministre finlandès, un falcó de l'austeritat. En la seva última compareixença davant de la Comissió d'Economia del Parlament Europeu va fer tot un elogi dels programa de la troica a la qual va qualificar, sense gens de pudor, d'"advocats dels països creditors".
Per la cartera creada sembla que Katainen serà l'encarregat de pilotar el pla d'inversions que vol llançar Juncker per valor de 300.000 milions d'euros. Posar Katainen al capdavant és la millor manera que es converteixi en paper mullat.
Una menció especial es mereix també el comissari britànic Jonathan Hill, que s'ocuparà de la cartera d'Estabilitat Financera, serveis financers i mercats de capitals. Una cartera important, que recau en una persona que ha treballat durant gairebé dues dècades en 'lobbies' que prestaven serveis a la indústria financera. La City al timó de la regulació financera a Brussel·les. ¿Com era allò de refundar el capitalisme?
En matèria d'immigració, l'escollit ha estat un Ministre de Defensa. Com a declaració d'intencions no està gens malament. Dimitris Avramopoulos, conservador grec, garanteix l'aposta per la mà dura i l'enfocament de seguretat, exactament elo que hem tingut fins ara.
La trajectòria de Cañete l'inhabilita per dirigir res relacionat amb la transició energètica, la unió energètica i els reptes de futur
¿I què podem dir d'Arias Cañete? La política energètica en mans d'algú que té interessos personals i inversions en el sector: la guilla cuidant el galliner. La trajectòria de Cañete l'inhabilita per dirigir res relacionat amb la transició energètica, la unió energètica i els reptes de futur. Treballarà per a tota mena d'interessos, menys els ciutadans.
En la seva possessió com a ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va admetre literalment que “ho desconeixia tot sobre medi ambient”. Es va escudar en això per renunciar a participar en el Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides l'any 2012, delegant en un secretari d'Estat.
Greenpeace va denunciar les seves incompatibilitats i conflicte d'interessos. Les empreses on Arias Cañete té interessos particulars eren beneficiàries de contractes públics i, a més, no es va inhibir en decisions del mateix Govern en què hi pogués haver conflicte d'interessos. També és conegut que les seves empreses s'han beneficiat de la reforma de la llei de costes i de les ajudes de la PAC.
Afegir a les seves responsabilitats a la Comissió el canvi climàtic, a les portes de la definitiva cimera del clima que s'ha de celebrar a París l'any que ve, sembla un acudit de mal gust. A París hem de negociar el tractat que substituirà el de Kyoto, l'última oportunitat que tenim per evitar la catàstrofe climàtica. I Europa hi enviarà a negociar Cañete. Aplaudiments per a Juncker.
Finalment el vell camaleó luxemburguès juga a l'il·lusionista amb el Tractat de Lliure Comerç amb els EUA. Posant la progre Mälmstrom al capdavant de Comerç, Juncker pretén iniciar un joc de la seducció per convèncer-nos de les bondats del tractat en què no hem de caure. Avís per a navegants.
Notícies relacionadesEn definitiva, l'acabat d'elegir president de la Comissió ens ha presentat avui una Comissió masculina, innovadora en les formes i continuista en les polítiques, i situant en àrees clau els pitjors candidats, es diguin Katainen, Hill o Cañete.
Ara ens toca als parlamentaris europeus dir-li que no, i exigir-li que refaci la seva proposta.
