De la Catalunya-Barcelona i l'Aran
Històricament, Catalunya s’ha dibuixat desde Barcelona. Des dels despatxos de la capital catalana, s’han elaborat i decidit les més importants fites públiques dels últims 35 anys.
Així, val a dir i és evident, solament cal veure-ho, que el desenvolupament del Pirineu, Lleida, Tarragona, Girona, Terres de l’Ebre i la Val d’Aran ha estat fruit d’una sèrie històrica d’inversions i decisions que la Generalitat de Catalunya va entendre com a equilibri territorial.
Paral·lelament, Barcelona com “la gran ciutat de Catalunya” va anar fent el seu propi disseny, un posicionament de marca, que amb els Jocs Olímpics d’Estiu de 1992 es va consolidar i alhora, va provocar l’inici del seu gran desenvolupament econòmic i turístic al món. Barcelona, en aquests anys ha creat una marca mundialment coneguda, amb una sèrie d’atributs la majoria positius. Avui el seu nom és patrimoni gairebé de Catalunya. Aplicant una dosi de sinceritat a la reflexió, avui és més marca Barcelona que Catalunya.
Amb l’arribada de l’alcalde Trias a Barcelona, un dels eixos que va ficar en marxa, va ser al marge de continuar potenciant la marca Barcelona, fer de la ciutat la capital de Catalunya, decisió no menor que pot afectar l’equilibri territorial aplicat fins al moment. Aquesta estratègia, que no cau en baladí, dona un pas més a la ciutat i la posiciona com a centre social, polític i econòmic de Catalunya.
Amb la crisi econòmica i financera de les administracions públiques (de tot Catalunya), el greu dèficit fiscal que pateix la Generalitat de Catalunya, la impossibilitat d’accés als mercats financers i l’acollament econòmic, financer i polític de l’estat espanyol ha provocat l’aplicació d’un discurs per part dels partits polítics que situa Barcelona com a únic epicentre de la recuperació econòmica de Catalunya. I el cas és, que els poders locals d’arreu assumeixen com a tal quest discurs.
Aquesta nova visió, aquesta nova estratègia geopolítica, en cas de continuar en els anys vinents, tindrà conseqüències d’abast històric i polític per a la resta del territori català. Si el sistema capitalista, o la modernització (sense la seva modernització) entesa sense canvis desde la revolució industrial no s’adapta a la sensibilitat, priorització i materialització de polítiques descentralitzadores, la capital de Catalunya esdevindrà únic eix d’intervenció productiva, això descapitalitzarà els raonaments d’equilibris territorials i descentralitzadors amb els corresponents efectes negatius per a la Catalunya que no és Barcelona.
L’Aran jugarà les seves cartes, tant és així, que el nou marc de relacions entre Catalunya i Aran (amb la nova llei d’Aran), haurà de preveure nous escenaris, noves estratègies i noves decisions per a continuar garantint el progrés de la societat aranesa i la seva sostenibilitat en un futur cada vegada més nou, amb noves estratègies mundials que ja es comencen a dibuixar als països més avançats. És el cas del Regne Unit amb la “revolució del tartan”.
I vigilem! Amb el discurs de la Barcelona líder, de la Barcelona com a motor i de la Barcelona Moderna, sense cap substantiu i adjectiu que precedeixi el nom de la capital els hi serà tot més fàcil.
És el mateix dir Barcelona “és el motor” que dir “és el principal motor”? Simplement, reflexionem-hi.
Notícies relacionadesÀlex Moga Vidal
Alcalde de Viella, diputat al Parlament
