Hi ha una sèrie de mecanismes en els partits polítics que no es poden passar per alt si es volen entendre alguns moviments. En el discurs d'obertura del debat de política general del president Mas, el govern va deixar molt clar que la fórmula per acabar votant, si la consulta queda suspesa, és mitjançant unes eleccions anticipades de caràcter plebiscitari. Una opció que a CiU no genera gaire entusiasme.
Fa setmanes, la direcció de Convergència i Unió va rebre de l’empresa d’enquestes Feedback un document on hi havia els resultats d’unes hipotètiques eleccions al Parlament de Catalunya. En aquestes, Esquerra Republicana guanyava per 43-47 diputats, seguida de CiU amb 23-25. Una dada que dins de la federació afirmen: “Si una enquesta propera a nosaltres ja ens dóna 23, ja pot estar ben refregida”. L’enquesta, a més de donar l’entrada a Podem amb una representació notòria, pot arribar a uns 10 diputats, mostra que la majoria favorable a la consulta es manté. El descens dels convergents es veuria amortitzat per la pujada d’esquerra, efecte balança. L’entrada de Podem, força que ha mostrat el seu suport a la convocatòria del 9N, sumaria juntament amb la CUP, que duplicaria representació, i els diputats d’ICV.
Camí a les eleccions
Quan seran aquestes eleccions plebiscitàries si no hi ha 9N? Hi ha una pista que ens pot ajudar a intuir-ho. La Joventut Nacionalista de Catalunya, la joventut de Convergència Democràtica, celebrava l’octubre d’aquest 2014 el seu consell nacional per renovar la presidència, tanmateix, emparant-se en una clàusula dels seus estatuts que permet posposar la convocatòria fins a un màxim de sis mesos, no serà fins al gener o febrer del 2015 quan es convoqui el consell. D’aquesta manera, Marta Pascal, l’actual presidenta de la JNC que supera l’edat límit per ocupar el càrrec, 30 i en té 31, podria tornar a optar a ocupar una cadira dins del parlament català.
Si es vol fer coincidir el 9N de la consulta amb el 9N de les eleccions plebiscitàries, el govern hauria de convocar eleccions el mateix 20 de setembre per complir el termini de 54 dies que marca la llei estatal des que es convoquen fins que se celebren. Si per contra, prefereix esperar-se a la possible suspensió del Tribunal Constitucional que podria confirmar-se com a molt aviat el 23 de setembre o el 7 d’octubre, segons fonts de la institució, el president Mas pot fer coincidir el 9N emparant-se a l’Estatut català que estipula que la convocatòria ha de fer-se entre 40 i 60 dies abans de la seva celebració. Data límit? El 27 de setembre.
Enquestes en mà, i peripècies del consell nacional de la JNC en ment, la intuïció ens diu que entre novembre i febrer els catalans podran decidir, d’una manera o altra, el següent pas del procés nacional. No oblidem que el mes de maig hi ha eleccions municipals, sobre nostre sobrevola el record d’aquelles eleccions del 12 d’abril de 1931 que varen empènyer a la proclamació de la segona república. El calendari s’estreny.
