¡Bon vent, senyor Gallardón!

El senyor Rajoy anuncia que retira el projecte de llei de l’avortament, la famosa llei Gallardón. I Gallardón plega. Excel·lents notícies, per diverses raons.

La primera: gran notícia per a les dones. Cap dona no pot estar mai segura de no haver d’avortar, ella o algú del seu entorn. Els motius que porten a l’avortament son molt diversos, alguns d’ells tràgics, perquè impliquen un risc de la vida o perquè es deriven d’una violació. Per això les dones avorten, és un fet; siguin riques o pobres, de dretes o d’esquerres, religioses o atees. Les raons per fer-ho son tan poderoses, tan íntimes i tan de fons, que les creences i les dificultats passen a segon terme. La llei Gallardón no hauria impedit cap avortament decidit: ningú no és mare per imperatiu legal. La diferència no està a avortar o no, sinó a fer-ho d’una manera segura i normalitzada o fer-ho de males maneres, amb el risc de ser denunciada o fins i tot de morir.

Una raó de pes, doncs, per felicitar-nos d’aquesta victòria. Però n’hi ha més. El projecte era, també, una ofensa per a les dones, tractades com a éssers subordinats a la reproducció. Donar la vida és el nostre privilegi; sacrificar-ho tot a aquesta funció, de grat o per força, ens rebaixa novament a la condició animal. Ens remet a societats que encara no han superat l’edat mitjana i que tracten les dones com a objectes a intercanviar entre homes, com a propietats que s’usen i es llancen quan cal. Les europees hem guanyat durament el dret de ciutadania i lluitem perquè altres dones l’aconsegueixin. No podem fer ni un pas enrere. I aquesta llei era un missatge en la línia de «torneu-vos-en cap a casa», «tingueu els fills que Déu us enviï», tan estimada per l’Església. Doncs bé, avui aquesta posició és inadmissible per a la gran majoria, dones i homes. Ningú no ha de decidir sobre les nostres maternitats. I això, fins i tot moltes dones del PP ho comparteixen.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Però encara hi ha més motius per alegrar-nos. Precisament, perquè el fons no era humanitari, sinó polític, aquesta retirada és una victòria sobre el PP. La mobilització de les dones ha estat forta i ferma. El poder del PP encara és gran, no l’hem de menystenir, però té les seves esquerdes, fins i tot internes. Pèrdua de vots, pujada de Podem, males notícies econòmiques... El pitjor que pot fer un governant és voler imposar allò que els seus li demanen. Quan governa, ho ha de fer per a tothom, i mesurar les forces dels uns i dels altres, mal que li pesi. Si no sap aquesta primera lliçó, tothom hi acaba perdent, i ell el primer.

Triomf de les dones, doncs, i de la raó i la modernitat. Però atenció: no ens podem desmobilitzar. La darrera paraula no ha estat dita. Encara hi ha un recurs presentat al Tribunal Constitucional contra la llei vigent de l’avortament, i per aquest camí es poden colar canvis que acabin portant-nos de nou a una mena de llei Gallardón. Caldrà seguir a l’aguait i seguir dient no. Omplir de nou, si convé, els alegres trens de les dones.