Una carrera en procés de canvi
«Jo vull ser biòleg»
Cal que la titulació professional inclogui coneixements per estar en el mercat laboral d'avui
Aquests dies en què els nostres futurs titulats universitaris s'estan incorporant a les aules, més d'un encara deu estar pensant a què acabarà dedicant-se professionalment. Des de la meva experiència vital i professional m'agradaria que fossin molts els que diguessin «jo vull ser biòleg» i que uns quants més ho decidissin després de llegir aquest article.
Val a dir d'entrada que ser biòleg és una filosofia de vida. Som científics, acostumats a l'assaig-error i a perseguir un bon fi. Som protagonistes directes de moltes especialitats, amb una importantíssima difusió social i ètica, lligada a aspectes tan importants com el medi ambient, la investigació sobre les cèl·lules mare, la reproducció assistida, l'experimentació animal... Això implica que som una professió actual, però una professió que ve de lluny i que és una de les que han estat crucials al segle XX i ho seguiran sent en aquest segle XXI. Un fet que ens obliga a no deixar d'adaptar-nos i a actualitzar els nostres coneixements i els nostres perfils professionals.
¿Però la societat sap què fem els biòlegs? Així com altres professionals han sabut explicar-se molt bé, els biòlegs som tan multidisciplinaris, podem fer tantes coses, que la societat no ens acaba de situar en un únic rol o en una única posició.
Per entendre-ho cal recordar que la biologia és una disciplina que estudia la vida i tots els sistemes en què es desenvolupa. La complexitat d'aquest subjecte li atorga múltiples branques d'especialització acadèmica, científica i professional. En l'actualitat també es presenta com una ciència transversal, perquè molts dels seus interessos són en part compartits per altres disciplines que estudien la qualitat de la vida i de l'entorn. De fet, és en aquests camps d'interès comú on avui dia el biòleg té més protagonisme pels descobriments i l'avanç de la genètica o la bioquímica i pel coneixement del medi ambient.
A aquesta dispersió de camps cal afegir-hi que els biòlegs hem estat poc corporativistes, en el sentit de defensa i reivindicació de la professió. Sembla que ens faci certa vergonya lluir la nostra professió i recordar que tenim un col·legi professional. O que la col·legiació és obligatòria per exercir la nostra professió -excepte en el cas d'exercir-la a l'Administració-, com una garantia de professionalitat davant la societat.
Tot això em va venir al cap al saber que la nostra col·lega Josefina Castellví, biòloga i oceanògrafa catalana, especialista en microbiologia marina, havia rebut el premi Català de l'Any, que atorguen els lectors d'EL PERIÓDICO. Castellví ha fet de la seva professió una filosofia de vida: una vida dedicada a la investigació, lluitant contra el tòpic que als laboratoris les dones només netejaven els tubs d'assaig o s'encarregaven de tasques administratives.
La passió que Josefina Castellví ha posat sempre en la seva professió, com ho han fet molts altres en l'anonimat dels laboratoris, és la mateixa que volem inculcar des del Col·legi de Biòlegs de Catalunya als nostres futurs professionals. Per aconseguir-ho, és necessari un acostament entre el col·legi i les universitats perquè els coneixements que es necessiten per estar en el mercat laboral estiguin també presents en els nous graus i titulacions. Una col·laboració, també, en els cursos de postgrau i formació continuada, que han d'estar vinculats a la realitat del dia a dia de la professió i les seves sortides.
Estic convençut que aquesta col·laboració profitosa ens ha de permetre un altre dels objectius prioritaris de tot col·legi professional: la formació i certificació dels professionals com a part del nostre compromís amb la societat. Per aconseguir aquesta finalitat estratègica hem de tenir representativitat, i això s'aconsegueix amb una bona massa crítica. Necessitem no només la participació de tots els biòlegs; hem d'incorporar tots aquells nous graus vinculats a les Ciències de la Vida amb els quals compartim un tronc comú d'ensenyances. Junts hem de fer sentir la nostra veu per participar activament en el debat social i científic.
Només reivindicant-nos i reivindicant l'exemple de persones com Josefina Castellví o el professor Ramon Margalef, que aquest any en fa 10 que ens va deixar, aconseguirem que moltes de les noies i molts dels nois que actualment omplen les nostres aules d'instituts i universitat diguin «jo vull ser biòleg» i facin d'aquesta professió la seva filosofia de vida.
Notícies relacionades
Degà del Col·legi de Biòlegs de Catalunya.
