Allò que ja va dir Homs
El febrer passat l’actual conseller de Presidència i principal estratega de CDC, Francesc Homs, feia aquestes declaracions a la COPE: “Consultar al poble de Catalunya no genera una situació jurídica nova, sinó que permet conèixer l’opinió que té”. I afegia que la voluntat expressada s’havia de “gestionar” i en tot cas negociar amb l’estat per implementar el resultat, modificant totes les lleis que fossin necessàries “inclosa la Constitució”. Això, que va provocar un terratrèmol polític a Catalunya i que Homs va haver de matisar, és ara l’as que el President Mas guardava a la màniga per intentar esquivar el vet legal del TC.
El decret de convocatòria signat dissabte determina que la consulta serà per conèixer l’opinió dels ciutadans sobre el futur polític de Catalunya, “amb la finalitat que la Generalitat pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li correspon”. És paradoxal que, al final preguntar sobre la independència pugui emparar-se en la capacitat del Govern de proposar una reforma constitucional; la qual cosa no significa que s’hagi de dur a terme. Aquesta és la interpretació dels juristes de Palau -inspirada clarament en el procés quebequés-, i que permet consultar els ciutadans de Catalunya de forma totalment legal dins el marc constitucional.
El dret a decidir
La passada sentència contra la declaració de sobirania del Parlament negava per unanimitat que Catalunya fos un subjecte polític sobirà. Ara bé, el TC afirmava que el dret a decidir és una “aspiració política susceptible a ser defensada en el marc de la Constitució”.
Aquesta jurisprudència no ha de ser paper mullat. L'aixecament de la suspensió cautelar de la llei de consultes i el decret de convocatòria -la suspensió serà automàtica quan el TC admeti a tràmit el recurs del govern espanyol- o una sentència favorable a la part catalana permetria resoldre de forma pactada el conflicte democràtic que té tots els focus ocupats. Votar és la solució. És l'última oportunitat abans d'hissar les veles, un cop aturat el motor del vaixell, en paraules de Mas; és a dir, l’última abans d’abocar Catalunya a unes eleccions anticipades, plebiscitàries, amb un desenllaç incert.
Racionalitat en les decisions
Recentment el TC va dirimir sobre un conflicte de competència presentat per la Generalitat sobre l’acreditació de personal docent contractat per les universitats. El govern català denunciava l’invasió en aquest àmbit de l’agència d’avaluació estatal ANECA, ja que hauria intervingut en un procediment reservat al govern català.
Notícies relacionadesEl TC no va donar la raó a la Generalitat però la vicepresidenta del tribunal, Adela Asúa, va fer un interessant vot particular. Va discrepar de l’opinió majoritària i va asegurar que s’oferia una argumentació poc rigorosa per justificar l’intervenció de l’estat en un àmbit, la part executiva del qual està reservada a les comunitats autònomes. “El que més em preocupa no és el major o menor encert d’aquesta sentència, sinó el déficit de rigor juridico-constitucional que ve manifestant-se en els últims temps en la jurisprudència del tribunal que resolt qüestions competencials”, deia la magistrada. Així demanava buscar el major grau de “racionalitat” possible en les decisions. I això es fa, segons Asúa, mantenint, revisant o adaptant la pròpia jurisprudència.
Ara és moment de traslladar això a la realitat. En la pròxima decisió del tribunal ha d'imperar la racionalitat: no intervenir en el 9N i permetre la consulta. Els dotze magistrats o almenys una part d’ells haurien de ser capaços de mirar enrere i assenyalar el camí que ja va dibuixar la Cort Suprema del Canadà en el seu moment. En aquest cas la votació no seria tolerada ni pel PP ni pel PSOE, cosa que estalviaria a aquests partits la seva condemna electoral, i el TC deixaria de ser una part més de l'executiu i adoptaria el paper que realment ha d’exercir: ser àrbitre.
