El comptador, a zero

Respecte al frau moral destapat pel mateix Jordi Pujol, els de la meva generació tenim l'avantatge de no haver viscut amb plena consciència el seu apogeu polític. La decepció que diuen tenir molts ciutadans per la seva confessió només és possible si en algun moment se l'ha considerat un referent en alguna cosa. Però, al no haver tingut ni tan sols temps, les imatges que va protagonitzar divendres són i seran unes de les més determinants per conformar la visió que tindrem uns quants sobre el personatge.

Si de veritat Pujol sentia algun respecte pel Parlament de Catalunya, el primer que podria haver fet era respectar els seus diputats. En les democràcies liberals les responsabilitats jurídiques es dirimeixen als jutjats i, per això, la seva compareixença de divendres, lluny de posar un punt final a l'escàndol, en va ser només l'inici. Més encara quan va tenir de nou el desvergonyiment d'advertir de les conseqüències si se'l segueix investigant: «Si es sega una branca de l'arbre, cauran totes». ¡Doncs que caiguin!

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Pujol es va comportar pitjor que un Rodrigo Rato qualsevol i es va mofar d'un Parlament que va demostrar ser més digne que ell. Ni els diputats, ni els ciutadans, ni els militants del seu partit, mereixen el menyspreu amb què va actuar un personatge que no ha assumit que el seu paper en la història ha acabat, i malament. Els seus crits despòtics contra representants electes són la perfecta metàfora del règim que ell va impulsar i que ell mateix s'ha carregat.

Desconec què ens depararan els pròxims mesos. No obstant, benvingut sigui el moment polític que vivim si serveix per salvar-nos de personatges il·luminats com el que vam veure divendres. I és que encara que el debat independentista estigui ple de trampes, veritats a mitges i missatges simples als dos costats, està servint com cap altre per netejar de merda el nostre país i posar de veritat el comptador a zero.