Anàlisi
El necessari increment del mercat interior
Si analitzem les últimes dades macroeconòmiques, les previsions realitzades per tots els organismes internacionals estimen un creixement del 0,9 % del PIB per als països de la zona euro el 2014, i d'un 1,6% el 2015. Pel que fa a l'economia mundial, tot apunta a una certa recuperació tot i que encara està molt lluny de les xifres del passat. Per tant, estem clarament davant d'un alentiment de l'economia mundial i europea.
No obstant, a Espanya s'està produint un creixement diferencial degut fonamentalment a l'increment dels fluxos del
crèdit i al repunt de la demanda domèstica. En el segon tri-
mestre del 2014, l'economia espanyola va créixer per sobre de la mitjana dels socis de la zona euro (0,6% enfront del 0,0%), i les previsions apunten que el creixement també serà notablement superior al de l'eurozona en el conjunt de l'any. Aquest canvi de tendència ha portat el Govern a elaborar uns Pressupostos que inclouen una previsió de creixement del PIB de l'1,3% per a aquest exercici, i d'un 2% per al que ve.
Pel que fa al dèficit, si bé és cert que comença a reduir-se
-s'espera baixar al 4,2% del PIB el pròxim exercici-, el deute públic acaba de superar el bilió d'euros i s'acosta a una taxa del 100% sobre el PIB. Però si hi ha una cosa al nostre país especialment preocupant, aquesta és l'ocupació. Segons les previsions del Govern, entre aquest any i el que ve, es crearan a Espanya 622.000 llocs de treball; encara que tot sembla indicar que seguirem tenint desmesurats nivells d'atur.
En aquest marc, el Govern ha decidit seguir una política de contenció del dèficit i de la despesa pública, en consonància amb l'objectiu d'estabilitat pressupostària. Això s'ha de vincular amb la reforma fiscal projectada per al 2015 que suposarà, segons dades del Govern, que vagin a parar a mans dels ciutadans gairebé 9.000 milions d'euros en dos exercicis. La conjunció de la reforma fiscal amb mesures de contenció de la despesa pública hauria de permetre que les arques de l'Estat no se'n vegin gaire afectades i que, al mateix temps, el poder adquisitiu dels ciutadans augmenti, donada la liquiditat injectada al sistema; sense oblidar-nos d'un substancial augment del consum.
Però, a més a més de la reducció de la càrrega tributària per als
que tenen rendes més baixes, hi ha altres mesures importants, com
la devolució parcial de la paga extra dels funcionaris o la pujada de
les pensions del 0,25%; mesures
Notícies relacionadestotes tendents a avivar un repunt del consum. Això hauria d'incidir en més ingressos tributaris. Així, es preveu que la recaptació per l'impost sobre societats registri un increment del 5,5%, i la d'IVA, un 9,9%.
A manera de resum, podríem dir que s'han dissenyat uns Pressupostos atenent a la contenció de la despesa, però amb incentius per reactivar el mercat interior, que es preveu que adquireixi un fort pes en el creixement del PIB. Ara s'haurà de veure si aquest repunt del consum serà suficient per generar els recursos necessaris que permetin fer un replantejament del model de finançament autonòmic.
