La temptació d’allò prohibit va ser el que va portar l’Eva a menjar-se la poma. Prohibeix sortir a un adolescent sense raó, ja veurem com es resol la situació. A Catalunya, la prohibició ha estat, i és, un concepte que ha alimentat la rebel·lia contra la imposició i la seva defensa identitària. Començant per la prohibició de símbols, institucions i banderes del decret de Nova Planta, passant per la persecució cultural catalana del segle passat fins a arribar a l'actual, la segona ja del segle XXI, la de poder votar.
El concepte “segle XXI” mereix una anàlisi. Inspirat en la modernitat i amb els vells fantasmes de l'autoritarisme caducats i aparentment llunyans amb una nova mentalitat més oberta, qui podia imaginar-se que a hores d'ara en un mateix any debatríem sobre l'avortament lliure o el fet de votar perquè el govern configuri una gestió nacional?
Notícies relacionades“Prohibir alguna cosa és despertar el desig”, va dir el pensador francès Michel de Montaigne. L'any 2010, el mateix Tribunal Constitucional que va necessitar quatre anys per dictar sentència sobre l'Estatut de Catalunya, va escriure la seva primera prohibició al poble català del segle XXI. Considerant-se “nació”, el tribunal va sentenciar que malgrat que en la Constitució espanyola es recull que Espanya està formada per “nacionalitats i regions”, Catalunya no és una nació perquè solament n’hi ha una: Espanya. La resposta de les classes política, social i cultural catalanes, va ser tan ràpida com la suspensió de la llei de consultes del TC: una manifestació amb el lema “som una nació, nosaltres decidim”. Amb la mateixa rebel·lia amb la qual els catalans del segle XVIII van seguir usant la seva llengua i guardant els símbols i les esperances d'algun dia recuperar les seves institucions. Amb la mateixa energia dels homes que van fer realitat el renaixement de la cultura catalana a principis del segle XX, i van mantenir la lluita clandestina defensant la cultura catalana durant els quaranta anys més foscos de la història recent d'Espanya. Rebel·lia, concepte lligat a l'ADN dels qui ara s'alcen de nou per votar el 9 de novembre.
Ho accepti o no la classe política espanyola, la prohibició i la manca d'enteniment amb les aspiracions catalanes ha portat a la situació actual. De debò es creuen que els mitjans de comunicació i la política catalans han creat la situació actual? Donin un cop d'ull a les dades del CEO sobre l'evolució del percentatge de catalans favorables a la independència. Ha passat de menys de tenir un 15% al juny del 2005, context polític molt proper a l'aprovació de l'Estatut, a arribar a més del 50% ja en el 2014. A partir del 2010, una vegada es diu “prohibit ser nació” i el Partit Popular comença la seva famosa campanya de les quatre milions de signatures, el creixement és imparable, més de 30 punts. La rebel·lia, ara mateix, no s'apaivagarà amb discursos ni suspensions. Aquesta última prohibició reforça l'última gran rebel·lia, la de la independència de Catalunya.
