Se'ns prohibeix ser enquestats

Darrerament, són moltes les opinions que es deixen caure pels mitjans en relació al procediment instat pel Govern estatal per a la impugnació constitucional de la llei catalana de consultes populars no referendàries i el Decret de convocatòria de la consulta, sancionant pel President de la Generalitat.

Amb el degut respecte per totes les especulacions que emplenen totes les ones radiofòniques de Catalunya, crec que és convenient fer una petita i ordenada síntesi de tot l’escenari jurídic transcorregut fins al moment de les impugnacions del Govern del PP, a fi d’informar adequadament tota la ciutadania, no sols amb la més expressiva claredat possible, sinó amb la perspectiva necessària. I això és el que ens proposem de fer amb aquest article. A veure si ens en sortim:

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006, un cop passat per la revisió constitucional del mateix Tribunal l’any 2010, va deixar viu l’article 122 que disposa: “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular salvant allò que disposa l’art. 149.1.32 de la Constitució espanyola”

D'aquest precepte han de quedar clares dues coses:

• a) D’una banda, que si el TC hagués volgut declarar inconstitucional l’article 122 precedent, ja ho hauria fet en el moment en què va haver de resoldre el recurs del PP contra l’Estatut de Catalunya degudament tramitat a Corts espanyoles i referendat pel poble català.    
• b) De l’altra, que l’article 149.1.32 CE, que constitueix un evident límit a la possibilitat de consultar al poble sense autorització de l’Estat solament i únicament si la convocatòria es refereix a consultes per via de referèndum.

Aquesta precisió lingüística, és el més important que cal retenir, doncs, la llei del Parlament de Catalunya meridianament s’anomena llei de les consultes populars no referendàries. Doncs una cosa és un referèndum i una altra de diferent és una consulta. El primer vincula als poders públics i sols opera en casos taxats per la Constitució espanyola. La segona, com ja hem dit, encaixa en tot l’Ordenament i es una competència de tota administració pública, ja sigui local, autonòmica o estatal.

Ergo, compleix clarament amb l’objectiu competencial que consta a l’article 149.1.32 de la Constitució. És a dir, amb la llei de consultes populars del Parlament de Catalunya, no s’està trepitjant cap competència exclusiva de l’Estat i, menys encara, s’està traspassant cap línia divisòria de constitucionalitat que pugui esdevenir causa per a l’evitació d’un dret fonamental com és el de participació ciutadana en els afers polítics i públics i el dret a sufragi universal lliure, directe i secret.

Ambdós drets, són també objecte d’empara constitucional si es veuen impedits, limitats o violentats.

Em pregunto si tots els interessats a ser consultats, no hauríem de comparèixer individualment en seu Constitucional tal i com disposa l’art. 81.1 LOTC, doncs, és una evidència que totes les persones que des de Catalunya defensen ser consultades, tenen un clar interès legítim en que aquesta consulta pugui ser efectivament realitzada. Essent qualsevol altre interpretació clarament lesiva als seus Drets fonamentals i, per això, susceptibles d’empara constitucional.

Altra interpretació, conduiria a la irracional lectura que hi ha a tot l’Estat espanyol un ciutadans amb més drets fonamentals que uns altres. O el que és el mateix, s’establiria la desigualtat rotunda de limitar en sentit negatiu aquest dret humà fonamental segons un determinat espai geogràfic, sense limitacions en un altre espai geogràfic del mateix Estat.

Aquí, no estem analitzant altres sentits possibles com l’històric de Catalunya o el de la seva personalitat jurídica o cap altre possible. Estem fent sols una mirada des de l’òptica del ciutadà. El subjecte consultat. I és necessari deixar-ho estatuït, perquè la qüestió no és gens senzilla.

Sigui com sigui, és important ara reflexionar sobre els conceptes de suspensió i de declaració d’inconstitucionalitat de la llei de consultes, pretesos pel Govern de l’Estat en relació a la pròpia llei i al Decret de convocatòria.

En primer lloc, cal afirmar que l’efecte suspensiu de l’aplicació de la Llei en general és restrictiu i que no opera per a totes les lleis que es recorren davant de l’òrgan constitucional. Per exemple, el TC en el recurs del PP contra la llei de l’avortament del PSOE, no va aconseguir la suspensió immediata de la Llei que impugnava.

Per què?

Doncs perquè la suspensió és una mesura cautelar instrumental que no prejutja la decisió d’inconstitucionalitat que hagi de recaure en un futur proper i que, a més de complir importants requisits que, ara per ara, estan en l’aire, compta amb una fase d’alçament o ratificació de la suspensió que és decisió exclusiva del Tribunal sempre que es verifiquin els requisits que ara diem que estan enlaire.

Dit tot això, cal saber que la suspensió no pot ser demorada pel Tribunal més enllà de 5 mesos. I cal saber també, que la suspensió té una eminent naturalesa política, no jurídica, doncs ha de venir instada pel Govern impugnant.

Si a aquestes exigències hi afegim els requisits jurídics propis per a l’adopció de tota mesura cautelar (la de suspensió d’eficàcia inclosa), per força haurem d’entrar en la valoració d’aquests requisits que són clarament els següents:

 

• a) El perill en el retard de la decisió processal.    
• b) L'aparença de bon Dret.    
• c) I la prestació d'una caució.

Hom podria estar d’acord que el perill en la tardança de la resolució sobre l’eventual constitucionalitat de la llei de consultes, sí que es produeix, doncs la data del 9N és massa propera com per assolir l’objectiu que el Tribunal resolgui el fons de l’assumpte en un temps récord.

Però pel que fa al segons dels apartats, relatiu a l’aparença de bon Dret, el Tribunal ha de fer una ponderació dels interessos implicats, tant els generals com els particulars de les persones afectades, els perjudicis d’impossible reparació que causaria mantenint la suspensió, la valoració de l’examen estricte de les situacions de fet creades al voltant de la llei de consultes i el marge de viabilitat de les pretensions que s’estan duent a terme amb els Recursos del Govern de l’estat, i és aquest a qui li competeix invocar quina classe de perjudicis es generarien davant d’una eventual enquesta als catalans, sinó també la demostració de la impossible o difícil reparació que celebrant l’enquesta o consulta es generaria.

Entenent que aquesta demostració d’impossibilitat de reparació juga i pesa més del cantó dels ciutadans a consultar i no d’un presumpte ideal de sobirania que constantment és referit d’advers sense entendre que no estem davant d’un cas de consulta de l’art. 149.1.32 CE, el TC hauria de valorar l’alçament de la suspensió, perquè un dels requisits de tota mesura cautelar ja no és compliria.

A banda de la prestació de la caució referida, que de moment podem concretar en el cost logístic mateix de la celebració de la consulta i que com sabem és d’uns 9 milions d’Euros, hi ha també el dany moral que cada un dels ciutadans favorables a ser consultats, haurem de suportar injustificadament en ser de facto prohibida la possibilitat d’exercir el nostre dret.

Som molts els que creiem que el dany personal i individualitzable a cada una de les persones legitimades, és molt important. No sols per quantia, sinó perquè no creiem que tingui possibilitat de reparació possible.

De manera que, no s’ha de descartar que un Tribunal, per més constitucional que sigui, abans d’entrar en el fons de la matèria (que és la d’enjudiciar la constitucionalitat de la llei de consultes) resolgui favorablement a l’alçament de la suspensió cautelar que ha acordat, per remissió a l’existència d’un conflicte polític entre governs de l’Estat sobre el que no té competències per entrar.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Una cosa més, cada ciutadà català que cregui lesionat el seu dret a ser consultat, pot comparèixer, en Dret, ha de comparèixer en aquesta causa cautelar adduint les raons d’incompliment dels requisits abans detallats.

Som molts i podem fer-ho. I estem legitimats a fer-ho. Altrament, no tindrem dret a ser indemnitzats pel dany que causaria una perpetuació de la mesura de suspensió.