La roda
Camí del ridícul absolut
Artur Mas no vol morir. Aquesta és la conclusió a què arribem després de la reunió que va mantenir el president de la Generalitat amb ERC, ICV i la CUP. Alguns membres destacats d'ERC confessen que ells comparteixen aquesta conclusió i que senten estupor davant la falta d'escrúpols de qui intenta aquests dies la tasca de salvar la seva imatge i la seva carrera política. A ningú millor que al president se li pot aplicar aquella famosa frase de Cabral: «El hombre nacer no elige, vivir no sabe y morir no quiere».
Set hores de reunió tensa divendres passat, amb discrepàncies fins i tot en el si del Govern català, van donar com a resultat la declaració que el fulletó finalitza amb un «to be continued». L'acte de suspensió pel Tribunal Constitucional del decret de convocatòria del referèndum no frena el Govern català, que segueix avançant pel precipici. Davant la impossibilitat de celebrar el 9-N, la incògnita es revelarà quan ERC formalitzi públicament la seva negativa a concórrer en una llista única amb CiU en unes previsibles eleccions anticipades que intentin reproduir el fracàs. Mas busca evitar la segona desfeta de CiU i assumir el lideratge del procés davant ERC i l'ANC, que han estat marcant els temps del desafiament. Junqueras no està disposat a arremangar-se i col·laborar, ja que, donat l'auge del seu partit, no es perjudicarà personalment ni es tacarà amb els escàndols de corrupció de CiU. Ja saben allò de la palla i la biga... Si això passa, el ridícul serà absolut. La fotografia de l'antipolítica: governar sense solucionar problemes, creant-ne i fomentant-ne d'altres.
Ahir es van complir 80 anys de la proclamació de l'Estat Català per Companys des del balcó de la Generalitat, en un pols contra la República i la seva Constitució. El futur no s'avé amb els errors cicatritzats del passat.
