Anàlisi
Més 'bates blanques'
La compareixença de la ministra de Sanitat per explicar el primer cas mundial de contagi del virus Ebola fora del continent africà no va tranquil·litzar a ningú. ¿Per què? En primer lloc, mancava la presència d'experts d'indubtable prestigi (les bates blanques) que amb el seu rigor científic donessin versemblança a les evidències clíniques conegudes fins ara: és a dir, la baixíssima probabilitat que es produeixi a Espanya una epidèmia d'Ebola. Els mecanismes específics de contagi, de malalt declarat a persones sanes, sense l'existència de portadors sans, així ho ratifiquen.
L'explicació d'aquest contagi s'ha de buscar, doncs, en un probable error en el protocol de seguretat aplicat. Des del punt de vista del contagi, aquests són uns malalts molt perillosos per a terceres persones, molt especialment per al personal sanitari que els cuida. En aquest sentit, la vigilància epidemiològica dels sanitaris que van tenir contacte amb el malalt sembla clarament insuficient. ¿Eren controlats diàriament els aproximadament 30 sanitaris que van cuidar el pacient que havia mort? ¿Existia un punt o comandament de vigilància epidemiològica de l'Hospital Carles III? Òbviament, no és la meva intenció, ni els meus coneixements m'ho permeten, aprofundir en l'anàlisi clínica i epidemiològica d'aquest cas.
En segon lloc, i per subratllar encara més el que hem dit més amunt, en la compareixença del Govern hi va faltar també l'anunci solemne d'una revisió del cas i del protocol aplicat a càrrec d'un equip mèdic diferent del que va idear i va aplicar el citat protocol. Les societats informades d'avui reclamen, amb raó, informació seriosa i científica si el problema, com és el cas, és estrictament científic. No volen sentir jaculatòries políticoadministratives del tipus «tot està sota control, tot s'ha fet bé, no passarà res, etc.». La mera gesticulació política no serveix per als casos on la realitat biològica subjacent acabarà desmentint i/o corregint més tard o més d'hora les afirmacions ideologitzades del polític.
Notícies relacionadesUn dret interioritzat
La salut i el sistema de protecció i foment de la sanitat són avui uns béns àmpliament demanats i desitjats. El primer contagi d'Ebola fora d'Àfrica és important, però en cap cas és alarmant, i jo també vull subratllar-ho. La població té tot el dret a saber-ho, però estaria més tranquil·la si la informació rebuda procedís d'un sistema sanitari no sotmès a la vigilància i les escomeses neoliberals dels darrers temps, sinó d'un de congruent, en mitjans i recursos, amb el que la comunitat de bates blanques està reclamant i denunciant, precisament i ben recentment, a Madrid. Sembla, doncs, que la tan criticada i de vegades ignorada marea blanca no anava gens desencaminada en les seves propostes. El dret a la salut està sortosament interioritzat per la majoria de la població com un dret fonamental al qual han de compassar-se les polítiques dels governs. Ignorar-ho és, a més d'injust i insolidari, el camí més curt per perdre el suport de la ciutadania.
