Les dificultats de la ciència
Han elegit la ignorància
Els líders de la UE menyspreen que la investigació dinamitza l'economia i augmenta el benestar social
Científics de set països europeus firmen aquesta carta oberta sobre les polítiques destructives de la R+D que s’estan portant a terme. Aquesta anàlisi crítica, publicada simultàniament a ‘Nature’ i a diversos diaris de tot Europa, pot ser subscrita a
Els responsables polítics d’un cada vegada més gran nombre de països europeus, així com els líders de la Unió Europea, han perdut completament el contacte amb la realitat del món de la investigació.
Han elegit ignorar la contribució crucial de la investigació a l’economia, particularment important als països afectats més severament per la crisi econòmica. En el seu lloc, sota la mirada complaent de les institucions europees, han imposat dràstiques retallades pressupostàries a la recerca i desenvolupament (R+D) que fan que aquests països siguin més vulnerables a mitjà i a llarg termini a futures crisis econòmiques. Tot plegat sota la mirada complaent de les institucions europees, més preocupades que els Estats membres compleixin els objectius de reducció de dèficit, que no pas que mantinguin i millorin unes infraestructures nacionals de R+D que puguin ajudar aquests països a canviar el seu model productiu a un de més robust basat en la generació de coneixement.
Han elegit ignorar que la investigació no segueix cicles polítics; que una inversió en R+D sostinguda i a llarg termini és crítica perquè la ciència és una carrera de fons; que si no plantem avui els nostres fills no tindran les eines per afrontar els reptes de demà. En el seu lloc, han disminuït dràsticament la inversió amb un únic objectiu en ment: la reducció del dèficit anual al que pot resultar ser un valor artificial imposat per les institucions europees i financeres, ignorant completament l0efecte devastador que això està tenint en el potencial científic i innovador d'aquests països i del conjunt d'Europa.
Han elegit ignorar que la inversió pública en R+D atrau la inversió privada. Que a un Estat innovador com els Estats Units, més de la meitat del seu creixement econòmic és degut a la innovació arrelada en la recerca bàsica finançada pel govern federal. En el seu lloc, tenen l'expectativa gens realista que els increments d'inversió en R+D necessaris per aconseguir l'objectiu del Tractat de Lisboa d'un 3% del producte interior brut seran portats a terme pel sector privat exclusivament, alhora que redueixen la inversió pública en R+D. Això contrasta fortament amb la disminució en el nombre d'empreses innovadores, que ja comença a ser molt notable en alguns d'aquests països, i amb la prevalença, entre les petites i mitjanes empreses, de reduïts negocis familiars sense capacitat innovadora.
Han elegit ignorar que la formació d’investigadors necessita recursos i temps. En el seu lloc, excusats per la directiva europea de reducció de l’ocupació pública, han imposat dràstiques retallades en la contractació en centres d’investigació i universitats. Això, afegit a la falta d’oportunitats en el sector privat, està produint una fuga de cervells des del sud cap al nord i cap a fora d’Europa. El resultat és una irremeiable pèrdua d’inversió i l’increment de la bretxa en R+D entre els països europeus. Desesperançats per la falta d’oportunitats i la concatenació de contractes temporals, molts científics estan considerant abandonar la investigació, un camí sense retorn que delma el personal científic qualificat disponible per a la indústria. Tot això contribueix a crear un nou tipus de dèficit: un dèficit en tecnologia, innovació i descobriment que afecta tot Europa.
Han elegit ignorar que la investigació aplicada no és res més que l’aplicació de la investigació bàsica. En el seu lloc, en l’àmbit nacional i tambe en l’europeu han imposat una marcada tendència a promoure projectes d’investigació que tenen un impacte en el mercat a curt termini. Però aquests resultats científics són fruits d’una branca baixa de l’intricat arbre de la investigació, i malgrat que en alguns casos les
seves llavors poden germinar en nous coneixements fonamentals, soscavar la investigació bàsica el que fa és matar lentament les arrels de l’arbre.
Han elegit ignorar com funciona el procés científic; que la recerca requereix experimentació i que no tots els experiments tindran èxit; que l'excel·lència és la punta d'un iceberg que flota gràcies al corpus de treball que hi ha a sota. En el seu lloc, les polítiques científiques a nivell nacional i europeu han derivat ràpidament en polítiques de finançament d'un nombre cada vegada més reduït de grups de recerca ben establerts, soscavant el 'portfolio' diversificat que necessitarem per afrontar els reptes socials i tecnològics del futur. Addicionalment, aquesta política està contribuint a la fuga de cervells ja que un petit nombre de les institucions més ben finançades estan portant a terme polítiques de contractació d'aquest reduït nombre d'investigadors amb finançament.
Han elegit ignorar la sinergia entre investigació i educació. En el seu lloc, han reduït dràsticament el finançament de la investigació a les universitats, afectant així negativament la seva qualitat i amenaçant el seu paper com a promotores d’igualtat d’oportunitats.
I, sobretot, han elegit ignorar que la investigació no només serveix a l’economia, sinó que incrementa el coneixement i el benestar social, incloent-hi el de tots d’aquells que no poden pagar la factura.
Han elegit ignorar-ho, però estem decidits a recordar-los-ho amb determinació perquè la seva ignorància ens pot costar el futur. Com a investigadors i ciutadans, formem una xarxa internacional acostumada a intercanviar informació i proposicions. I estem involucrats a portar a terme una sèrie d'iniciatives a nivell nacional i europeu per oposar-nos rotundament a la destrucció de les infraestructures nacionals de R+D i per contribuir a la construcció d'una Europa social de baix a dalt. Fem una crida a investigadors i ciutadans a defensar aquesta postura amb nosaltres. No hi ha alternativa. Els ho devem als nostres fills i als fills dels nostres fills.
Subscriuen aquest article:
Patrick Lemaire, embriòleg; CNRS, Centre de Recherche de Biochimie Macromoléculaire, Universités de Montpeller; fundador i portaveu de 'Sciences en Marche' (França).
Amaya Moro-Martín, astrofísica; Space Telescope Science Institute, Baltimore (EUA); portaveu d'Investigació Digna (Espanya); Euroscience, Estrasburg.
Gilles Mirambeau, viròleg de sida; Sorbonne Universités, UPMC Univ. París VI (França); IDIBAPS, Barcelona (Espanya); Euroscience, Estrasburg.
Rosario Mauritti
, sociòloga; ISCTE, CIES-IUL, Lisboa (Portugal).
Sebastian Raupach, físic; fundador de 'Perspektive statt Befristung' (Alemanya).
Jennifer Rohn, biòloga cel·lular de càncer; Division of Medicine, University College London, Londres (Gran Bretanya); presidenta de Science is Vital.
Francesco Sylos Labini, físic; Enrico Fermi Center, Institute for Complex Systems (ISC-CNR), Roma (Itàlia); editor de 'Return on Academic Research' (www.roars.it).
Varvara Trachana, biòloga cel·lular; Facultat de Medicina, School of Health Sciences, University of Thessaly, Larissa (Grècia).
Alain Trautmann, immunòleg de càncer; CNRS, Institut Cochin, París (França); portaveu de 'Sauvons la Recherche'.
Notícies relacionadesLes opinions expressades pels autors no són necessàriament les de les institucions on desenvolupen el seu treball científic.
