El segon sexe
Un viatge a Serendip
El neologisme anglès s'aplica a una troballa inesperada quan busques una altra cosa, com la penicil·lina
La nova versió del Diccionario de la Real Academia de la Lengua incorpora els termes en castellà corresponents a bòtox, pilates, piular, preqüela, dron o serendipitat. Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), que ja recull la paraula, la serendipitat és el descobriment imprevist fet per un investigador en el curs d'una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents. L'LSD, la penicil·lina, els post-it, la Viagra o el principi d'Arquimedes, així com altres descobriments científics, van ser fruit de la serendipitat. Segons Umberto Eco, l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica també, atès que ell va creure que havia arribat a l'Índia. El terme deriva de l'anglès serendipity, neologisme a partir d'un conte tradicional persa, en què els tres prínceps de l'illa Serendip solucionen els seus problemes per casualitat. Serendip és un dels mil noms amb què s'ha anomenat l'antiga Ceilan, avui Sri Lanka.
Vaig ser a Sri Lanka ara fa cinc anys i excepte Colombo -capital horrible-, em va semblar un lloc exòtic i rar. El tsunami de l'any 2004 havia deixat 40.000 morts i, vora les platges paradisíaques, s'hi estenien camps amb creus de fusta. Gairebé no quedava rastre de les antigues cabanes de fang, substituïdes per petits hotels de ciment, alguns en obres, amb piscina i xiringuito, on et podies prendre una cervesa Lion. Tot era molt barat i de postal. Però vaig reconèixer, en aquella ànsia per vendre's al turista, una falta de respecte per la pròpia terra que també s'ha donat en altres llocs, com Mallorca des dels anys 50, o Barcelona ara. Per irreversible, aquesta construcció acaba sent destructiva, valgui la paradoxa.
BÉ, vaig pensar, s'han de refer del desastre. Si han estat víctimes de la pròpia naturalesa, ¿per què no li han de tornar el cop? Es tracta de sobreviure. Els luxes i les comoditats hi són per a qui se'ls pugui permetre, que, al seu torn, dóna diners a qui ho necessita. Salvats pel turisme. Érem en una carretera aparentment deserta, quan el conductor (a qui de vegades anomenàvem Yayanta i d'altres Stuti, paraula que significa gràcies en singalès), home que conduïa a poc a poc i molt malament, i el clàxon del qual sonava cada vegada que girava el volant per una mala connexió, va avançar un camió carregat de troncs per la dreta i es va ficar en una mena de voral pedregós.
Vam sentir un clonc lleig als baixos del cotxe, i al cap d'uns minuts ens vam quedar tirats enmig del no-res, gotejant oli. De sobte, va aparèixer un quiosc on només venien coca-cola tèbia. Va aparèixer un nen demanant almoina. Van aparèixer dos nois, van lligar el cotxe a una furgoneta amb una corda i el van arrossegar fins a un forat d'un metre i mig de profunditat. S'hi van ficar a dins i des d'allà van arreglar el motor. El meu company i jo flipàvem: quina casualitat que passessin per aquí uns mecànics i hi hagués un forat a terra d'aquelles dimensions, amb quina facilitat havien improvisat un taller.
Els nostres problemes se solucionaven com al conte tradicional persa, per pura coincidència. Mentrestant, anàvem penjant fotos de tot el procés a Facebook. Estàvem perduts al no-res, sí, però teníem connexió a internet i l'hi podíem ensenyar al món sencer.
ES VA FER de nit. Ratpenats gegants travessaven el cel. Diuen que, en només cinc anys, Sri Lanka ha deixat de ser així com la recordo. Ara tot és molt car i a les platges, aleshores gairebé verges, s'alcen grans resorts. Igual que passa a Mallorca o Barcelona, no és cert que tothom hagi fet negoci. El turisme, com la construcció, només et salva per temporades i a un preu que, a la llarga, sol sortir molt car. Per això és difícil de gestionar, perquè la gent vol diners ràpidament, molt ràpidament, ja, i es presta a una ludopatia en què es juga és la identitat. No sap ni com ni quan parar. És com qui es ven l'ànima al diable.
La paraula serendipity va caure en desús fins que va donar títol a una pel·lícula del 2001 protagonitzada per John Cusack i Kate Beckinsale. Gairebé no s'utilitza en català ni en castellà. El
DIEC la va incorporar el 2007, i resulta curiós que el diccionari de la RAE la incorpori precisament ara que l'atzar ja no és possible. El GPS ens condueix pels llocs més recòndits, Google ens guia en les recerques, les xarxes socials ens encarrilen en la selva de la informació i l'amor està perfectament classificat a les webs de contactes.
Tot està dirigit, tot està controlat, encasellat. Fins i tot els acceleradors de partícules provoquen accidents expressament perquè és aquí, en l'encontre fortuït, en el xoc, on hi ha el descobriment. La casualitat perd el seu espai.
La serendipitat no ha estat mai tan improbable com ara. Per això, deuen haver pensat que, si ha de desaparèixer, estaria bé conservar almenys la paraula en un diccionari. Perquè no es perdi com ho ha fet ja aquella illa dels mil noms que la va batejar.
