Anàlisi
Reelecció sense rivals
Per si hi havia dubtes, els resultats obtinguts per Evo Morales certifiquen el lideratge polític i social adquirit des de la seva arribada al poder el 2006. Els seus adversaris així ho reconeixen davant unes dades que no admeten altres interpretacions. Fins i tot aconsegueix vèncer al ric departament del sud de Santa Cruz, la locomotora econòmica de Bolívia i epicentre de les tensions pel desafiament autonomista opositor del 2008. Ningú hauria pogut imaginar cinc anys enrere un triomf oficialista a la zona on es va forjar un intent de cop d'Estat contra el dirigent aymara. Encara que resulti paradoxal, el progressiu pragmatisme d'Evo Morales l'ha portat a ocupar el centre de l'escena política desplaçant els seus rivals a un paper secundari, incapaços de formular alternatives renovadores.
Des del seu naixement el 1995, el Moviment al Socialisme (MAS) s'ha enfortit en cada una de les eleccions fins a assolir la presidència el 2005 amb el 53% dels vots. En pocs anys Bolívia ha viscut una profunda transformació que ha arribat a totes les classes socials, però en especial a les més desafavorides. En cap altre moment de la història del país s'havia produït un creixement econòmic ininterromput durant vuit anys, amb índexs positius del 5%, el mateix percentatge previst pel Fons Monetari Internacional per al 2015. L'auge de les matèries primeres, les vendes d'hidrocarburs i minerals, en combinació amb una inflació menor sostinguda en el temps han generat una creixent inversió de l'Estat en polítiques socials.
El 2013 el deute públic de Bolívia es va situar per sota del 40% del Producte Interior Brut, mentre que a Espanya arribava, el mateix any, el 94%. El PIB per càpita va créixer dels 1.010 als 2.757 dòlars entre el 2005 i el 2013, amb una disminució de la pobresa, del 39% al 18%.
La suma de suports
La consolidada popularitat d'Evo Morales s'assenta en la capacitat per sumar a un projecte en contínua reinvenció diferents sectors tradicionals que han viatjat seduïts des de l'oposició inicial al compromís de configuració d'un moviment de transformació amb àmplia presència en tots els racons del país. És així com s'hauria d'interpretar l'hegemonia resultant dels comicis de diumenge, més enllà de les positives dades econòmiques.
Dels nou departaments del país només el de Beni, al nord-est, oposa resistència al cicló Morales, per ara. Encara que aquest hauria de ser l'últim mandat que permet la Constitució, ja hi ha qui propugna la continuïtat, modificant la Carta Magna per fer possible una nova re-reelecció d'aquí cinc anys.
Tota una temptació, no exempta de provocar una allau de crítiques.
