Anàlisi
Crònica d'un fracàs anunciat
La compareixença d'ahir del president Mas posa en relleu la victòria de la democràcia i l'Estat de dret sobre propostes que pretenen trencar la igualtat de drets entre tots els ciutadans d'un país per opinar sobre aquest. V de vergonya, I d'indecorós, C de canallada, T de trampa, O d'obscenitat, R de reincident, I d'impúdic, A d'amoral. Els adjectius enumerats no pretenen ser ni un cal·ligrama ni un joc de paraules, sinó la constatació que les reflexions que vaig compartir amb vostès el dia 7 es confirmen: Artur Mas no vol morir políticament.
El president tenia ahir una oportunitat de luxe per demanar disculpes a tots els ciutadans, als quals ha enganyat al llarg d'aquests dos anys prometent el que no podia donar (la consulta), reconèixer l'error (el seu únic objectiu de govern) i assumir les responsabilitats que se'n deriven (dimitir). Però no va ser així. Es va presentar en solitari davant els mitjans per responsabilitzar d'aquest sainet el Govern central, coresponsabilitzar-ne els partits que recolzaven el referèndum i oferir un succedani de votació el 9-N que alarma qualsevol demòcrata. Una consulta sense cobertura legal, sense cens, sense garanties, en urnes de cartró, en locals cedits per la Generalitat, amb l'exhibició prèvia d'un DNI.
Notícies relacionadesAlarma la qualitat democràtica que tenim a Catalunya. La no assumpció de responsabilitats, la confrontació permanent («l'adversari polític el tenim fora de Catalunya i es diu Estat espanyol») i dos anys perduts en una situació socioeconòmica complexa. No s'ha gestionat res respecte a 800.000 persones desocupades, i el deute públic heretat de 40.000 milions d'euros ja és de 60.000.
D'aquí unes setmanes sabrem si el 2015 els catalans podrem decidir, a més de sobre els nostres ajuntaments i el nostre país, sobre un projecte polític autonòmic que millori el saldo que ofereix el bipartit CiU-ERC. Mentrestant, som davant un president desautoritzat que guanya temps per buscar-se una sortida personal, i uns socis de consulta, a l'estil dels amants ofesos, que reclamen amb la boca petita eleccions anticipades.
