Al rescat de Florentino
Aquesta setmana el Congrés dels Diputats debat un decret llei, el que fa 60 en tota la legislatura, que no té un altre objectiu que sortir al rescat econòmic de Florentino i el seu Projecte Castor. Un capítol més dels rescats-estafa amb recursos públics del capitalisme concessiu i parasitari que viu en concubinat permanent amb el poder polític.
I per als qui creuen que això és un virus espanyol que només es contagia a la llotja del Bernabeu, caldrà recordar-los que el primer rescat d'aquesta crisi, abans que el financer, va ser el de les autopistes radials de Madrid i es va acordar gràcies a una esmena de CiU als PGE 2011. La beneficiària també era una empresa amb participació de Florentino.
Estem davant de la penúltima etapa de la bombolla del gas. Iniciada amb la compra massiva a futur de gas natural amb l'objectiu, es va dir, de garantir el subministrament elèctric a partir de centrals de cicle combinat. Unes centrals, construïdes per les empreses de sempre, que avui estan ocioses i que comporten un sobrecost en el rebut de la llum i són un obstacle al canvi de model energètic. Això sí, les empreses que les van construir van fer l'agost.
Com a part d'aquest procés especulatiu s'han construït dipòsits de emmagatzematge de gas, entre ells el conegut com a Castor. Cal recordar que l'adjudicació es va produir ben entrat el 2010, quan la crisi ja era evident. Es tracta, doncs, d'un projecte que no era necessari i no era viable, com ara s'ha demostrat.
Un projecte que inicialment s’ubicava en territori català. I varen ser les exigències mediambientals dels consellers d'ICV-EUiA, l'oposició del territori, entre ells de la Plataforma del Sènia, i diferents estudis els que varen forçar els seus promotors a canviar la ubicació inicial, situant-lo en les costes de Castelló, on la connivència política ha estat total. Per fer-ho, el govern Zapatero, gran avalador del projecte, va haver fins i tot de modificar les coordenades territorials que separen les dues CCAA.
El resultat ja el coneixem: s'han produït sismes que han afectat els pobles propers, tant de Castelló com de Catalunya, que han obligat a la paralització del projecte.
Es tracta d'un projecte inicialment pressupostat en 850 milions d'euros, pel qual ara Florentino en rebrà 1.350, i que costarà 4.700 milions a pagar pels usuaris del gas en 30 anys. Això sí, en el decret Llei, ni una paraula ni un euro per compensar els danys causats als veïns.
Com en algunes novel·les negres, aquest és un crim en què han participat més d'un sospitós. El govern Zapatero no sols va donar suport a la bombolla del gas, sinó que li va fer un vestit legal a mida a les empreses. Zapatero va aprovar un decret l'any 2008 que és el que ara utilitza el govern del PP com a coartada per aprovar la hibernació de Castor i com a fórmula per rescatar amb 1.350 milions d'euros una de les empreses de Florentino.
Però el PP no es pot excusar en aquest decret per justificar el rescat de Florentino. És evident que en aquest cas, a més de la responsabilitat de l'Estat, existeix la de l'empresa concessionària que hauria d'haver fet estudis i descartat aquesta ubicació. Per això és una barbaritat que s'acordi aquesta indemnització a l'empresa concessionària, sense tenir present les seves responsabilitats. Especialment, quan encara estan actius recursos judicials contra la concessió i s'està pendent d'estudis que avaluïn les responsabilitats.
Sorprèn la rapidesa i la diligència de l'Estat en aprovar aquesta indemnització, que contrasta amb els obstacles que reben els ciutadans en els seus conflictes amb l'Administració pública.
La raó la tenim en què aquest projecte ha estat finançat amb recursos del Banc Europeu d'Inversions i amb finançament extern, que en cas de rescissió anticipada de la concessió provoca el retorn anticipat del crèdit. I seguint les regles de joc del peculiar capitalisme concessiu que mana a Espanya, el lliure mercat només regeix per repartir beneficis, no per assumir riscos o pèrdues.
El més greu de la situació és que, mentre es perpetra aquest rescat-estafa, la dinàmica especulativa del sector gasístic continua. Les empreses continuen comprant gas natural a futur, provocant una sobrecapacitat gasística i convertint Espanya en el primer importador de gas d'Europa. El 'lobby' energètic vol aprofitar la crisi ucraïnesa per fer d'Espanya un gran centre distribuïdor, comercialitzador de gas.
Més enllà del que significa aquesta aposta en termes de perpetuació d'un model basat en combustibles fòssils i d'obstacle al canvi de model energètic, el que no es pot acceptar és que aquestes apostes del capitalisme concessiu i parasitari es facin sempre a costa dels ciutadans.
La crisi també ha estat la coartada per fer d'Espanya el paradís del socialisme del capital. Els beneficis continuen sent privats, mentre les pèrdues sempre se socialitzen.
Notícies relacionadesA ben segur que el decret Llei serà aprovat amb els vots del PP i veurem de qui més. Però haurem de continuar la lluita social i jurídica per evitar que aquest nou rescat-estafa es consumi. La tasca feta pel Síndic de Greuges de Catalunya obre la porta a l'esperança.
Post publicat en el blog de Joan Coscubiela
