Hi ha moltes qüestions al voltant de la consulta que el president Mas ha modelat per votar el 9 de novembre. Al marge de les logístiques, apropem-nos a les polítiques. En el seu discurs davant dels mitjans, Artur Mas va deixar ben clar que la “consulta definitiva” serà en forma d'eleccions plebiscitàries amb llista i programa conjunts, la qual cosa genera la pregunta: Per què no fer-les ja directament?
La lletra de la cançó ‘Tossudament alçats’ de Lluís Llach és l'exaltació de la resistència. Mantenir la votació del 9 de novembre és, per al president Mas, una apologia de la dignitat, mantenir-se ferm amb el propòsit de brindar als catalans l’oportunitat d'expressar-se a través d'un vot. El joc ara es mourà entre el menysteniment d'aquesta votació per part del govern central, l'esforç del govern per donar-li tot el sentit reivindicatiu –sempre amb el suport dels municipis, entitats culturals i altres organitzacions- i la postura de descrèdit o fórmules alternatives de les altres forces polítiques. Mas manté en peus la votació, no la que vol ni mereix el poble català, però és el resultat de no tenir davant un polític de les mateixes dimensions que Cameron.
Metàfores
Es pot dir que la votació del 9N és una espècie d'amistós de pretemporada, una petita degustació per apreciar el sabor d'un procés que tenia la seva cobertura legal amb la llei de consultes. Degustar, acció de provar o tastar generalment amb delit. Delit, plaer. 9 de novembre, votar per assaborir el plaer de fer allò que sembla impossible. A diferència de la consulta d'Arenys de Munt, aquesta vegada, amb la Generalitat liderant la reivindicació de votar i amb els mitjans internacionals atents a una jornada que ha de ser festiva, participativa i popular. Més important del que pot semblar.
I ara, què?
Notícies relacionadesÉs la mateixa pregunta que ens vam fer quan es va acordar la data i la pregunta. Quan es va aprovar la llei de consultes i el president Mas va signar el decret de convocatòria. I ara, què? Siguem clars, aquesta votació és un acte de reivindicació que donarà pas a una llista unitària. Com tanca la cançó de Lluís Llach, “queda sempre un fil...”. Aquesta consulta és un fil molt fi, però prou llarg per seguir teixint el procés que l'any 2012 va començar al carrer. President, esperem la convocatòria de les eleccions plebiscitàries.
