La cooperació fa més difícil el contagi
La volatilitat als mercats financers internacionals ha repuntat amb força els últims dies. Vistos des d'aquí, aquests alts i baixos recents són en el fons un símptoma clar que l'eurozona, i la UE per extensió, està lluny d'haver aconseguit la recuperació econòmica. Deixant tecnicismes a part, no és que l'eurozona estigui entrant en la tercera recessió, sinó que més aviat encara no ha deixat enrere la gran crisi i els seus efectes. A més, tot apunta que la forma de superar-la serà passar per un prolongat període que oscil·larà entre el creixement feble i el pur estancament. Al llarg d'aquest camí, desgraciadament és molt probable que quan es produeixi un accident econòmic -o els mercats el temin- la inestabilitat retorni.
¿Quines són les causes d'aquesta dinàmica tan inestable i com s'hi pot posar remei? Es pot parlar de dues grans tensions o contradiccions latents. En primer lloc, tres de les quatre principals economies de l'eurozona (Espanya, Itàlia i França) han deixat rere seu grans quantitats de deute -públic i privat- pendent de pagar. A més, les quatre grans (incloent-hi Alemanya) tenen taxes anèmiques de creixement. I finalment Espanya està en estat d'excepció laboral. D'aquí ve el front comú Renzi-Hollande davant Merkel, amb un Rajoy que de nou no sabem si puja, baixa o cap de les dues coses. Espanya, Itàlia i França han començat a tornar una mica del que deuen, però, agradi o no, encara queda molt per endavant. En aquestes circumstàncies serà molt difícil que en aquests països hi hagi crèdit nou en quantitats importants, perquè això fàcilment faria augmentar el deute. I sense crèdit difícilment hi haurà creixement. A més, aquests països són els principals clients comercials entre si. Aquest és un cas clar en què la coordinació és l'única sortida, però el que sembla clar sobre el paper costa molt de portar a la pràctica. L'últim exemple és el discurs d'ahir de la cancellera Merkel al Parlament alemany: en síntesi, la sortida de la crisi requereix regles, regles i regles.
Notícies relacionadesLa segona gran tensió és entre l'eurozona com a bloc i els EUA. La gran pregunta de la Reserva Federal no és com facilitar que es tornin els deutes, sinó quina és la manera més intel·ligent d'anar replegant, de forma gradual, els estímuls que ha introduït en l'economia. De fet, segons sembla, un dels factors que han frenat l'espiral alarmista dels últims dies ha estat el rebot de Wall Street, que al seu torn hauria vingut provocat per les declaracions d'un membre de la Reserva Federal defensant endarrerir una mica més l'apagada dels estímuls. La qüestió de fons, més enllà de les declaracions i els alts i baixos del mercat, és que la UE i els EUA no estan sincronitzats en termes de política monetària, i pot ser que tampoc en política fiscal.
¿Què es pot fer? Del que ha succeït amb el virus de l'Ebola se'n pot extreure alguna lliçó, perquè es tracta igualment d'un fenomen global amb gran capacitat de contagi: hi ha problemes que sense coordinació i cooperació efectives no es poden resoldre.
