Tot passa i no passa res

Una de les peculiaritats d'internet és que no només ha d'oferir informació constant; com que ens ha acostumat a la velocitat, a més a més li exigim acció, activitat, que passi alguna cosa. Si no, perilla que el nostre timeline sigui avorrit. Així, esperem que els moments considerats històrics també es produeixin en un temps rècord. Un medievalista parla en segles, incapaç de concebre una unitat temporal menor.

Respecte al tema de la consulta, te'n vas a dormir un dilluns amb la notícia que finalment no es portarà a terme i quan et lleves dimarts al matí resulta que sí que es farà, encara que no sigui tal com s'havia acordat. Del referèndum hem passat a una denominada participació ciutadana que ja es dóna cada 11-S, i diàriament a les xarxes. La lleugeresa amb què Artur Mas convoca i desconvoca els catalans respon més a una intenció de convertir-se en trending topic perquè el món ens miri que a una voluntat real per satisfer la voluntat d'un poble.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Resulta paradoxal que demani unitat el president d'un partit al qual costa mantenir una cohesió amb Unió, amb la resta de grups i amb l'Estat espanyol. A internet tot és fàcil i immediat. Tens amics nous només fent un clic, tries el perfil que t'interessa i hi pots trobar gairebé qualsevol cosa en només uns segons. Però els canvis socials són molt més complexos. Pretendre incidir-hi amb un intermitent «ara sí, ara no» l'única cosa que aconsegueix és que l'hora de decidir no arribi mai. No hi ha res que desencoratgi tant com la indefinició.

Per internet passa tot i no passa res. Aplicar les seves dinàmiques a la política és una frivolitat, perquè encara que s'ha creat la necessitat virtual que tot canviï minut a minut, en realitat continua igual. Els temes més comentats de seguida passen a ser història. Que no és el mateix que fer història.