El radar
Apple, Facebook i òvuls congelats
Facebook i Apple van anunciar dimecres passat en la seva decisió d'incloure en la cobertura mèdica de les seves empleades -als Estats Units no existeix un sistema públic de salut com l'europeu- la congelació d'òvuls. I la mesura, una vegada més, ha despertat la bèstia adormida d'un tema per resoldre: el de la compatibilitat entre maternitat i desenvolupament professional de les dones. «M'estremeixo. És incomprensible que ara adoptin aquesta estratègia si no és per un objectiu merament econòmic i empresarial», alertava en una carta divendres passat M. Dolors Puerto González (57 anys. Empleada de neteja. L'Hospitalet de Llobregat).
Mai plou al gust de tothom. El que les dues empreses ofereixen com un exemple de diversitat, d'impuls de la dona en el camp tecnològic, una forma d'atraure més treballadores i cuidar les que ja tenen, per a moltes dones és un retrocés, una trampa. «¿No deu ser que pretenen disminuir les baixes per maternitat?», es preguntava en una altra carta Gal·la Esparó (21 anys. Estudiant. Barcelona), que, des de la seva joventut, apel·la al mateix temps a veure la part positiva («amb els anys, moltes dones sentiran l'instint de ser mares i els tocarà donar gràcies a la iniciativa, encara que hi hagués segones intencions»). Potser és que aquesta nova generació de dones tenen assumit que els termes mare, jove i treball cada vegada són més difícils de combinar. Perquè quan la taxa d'atur juvenil és del 53,12% (segons l'EPA del segon trimestre), l'accés a la primera feina s'endarrereix i els salaris són els que són, formar una família és un objectiu a llarg termini.
De fet, l'edat mitjana per ser mare, segons l'INE, va arribar el 2013 a un nou màxim històric: 32,2 anys. És clar que aquesta és només la mitjana, perquè entre el 2000 i el 2012, el nombre de dones que van tenir fills a partir dels 40 gairebé es va triplicar (de 10.163 a 28.322). Això és el que Facebook i Apple proposen ara a les seves empleades disfressat d'incentiu: nosaltres et cobrim fins a 20.000 dòlars de la factura de congelació d'òvuls i 4.000 euros a l'any en despeses de conservació i tu pots endarrerir la maternitat fins després dels 40 anys.
Però aquesta iniciativa, aquí, molt lluny de Silicon Valley, genera desconfiança. Més encara després de les polèmiques declaracions, fa a penes dues setmanes, de l'empresària i presidenta del cercle d'empresaris, Mónica de Oriol, en què afirmava que preferiria contractar dones menors de 25 anys o més grans de 45 per evitar-se problemes davant un embaràs. I és que en realitat, aquest mal anomenat incentiu de Facebook i Apple no és res més que un sargit per a un descosit, un pedaç per a un problema amb nom propi: conciliació. Endarrerir el cicle natural de la maternitat (25-35 anys) en un país en què es treballa de mitjana unes 300 hores més a l'any que la resta d'Europa i en què es confon productivitat amb hores treballades, és posposar el problema.
Ja ho deia Vanessa Monro des de Bangkok en una carta publicada el maig passat: «S'ha d'elegir entre veure només com dormen els teus fills i, amb sort, treballar en temes que t'interessen, o renunciar per sempre a les teves aspiracions perquè si no treballes a temps complet és com si no treballessis de veritat». Mentrestant, als països escandinaus, les dones treballen i tenen fills en edat fèrtil sense gaires problemes. ¿Deu ser que per a ells les ajudes a la conciliació no són barreres?. «Ens estem carregant la família, i la família és la base d'una societat sana i pròspera», va apuntar Irene León Llorente (Sant Cugat del Vallès) en una carta publicada el 21 de desembre del 2010. El tema no és nou. Que no diguin que ningú ho va advertir.
www.elperiodico.cat/ca/temes/radar
