Pugna entre renovació i tradició al Vaticà
Un fre a la reforma de Francesc
El Sínode sobre la Família ha posat en relleu els obstacles que troba la política aperturista del Papa
La reforma de Francesc sembla haver naufragat o, almenys, encallat en el sínode celebrat a Roma que va reunir prop de 200 bisbes de tot el món per reflexionar sobre la concepció, l'actitud i la pràctica pastoral de l'Església catòlica al voltant dels diferents models de família, les diferents orientacions sexuals i altres qüestions que hi estan vinculades. Érem moltes les persones de fora i de dins de l'Església catòlica que ens esperàvem un canvi de mentalitat, d'orientació i de rumb en un tema que es caracteritza per plantejaments ancorats en el passat sense cap obertura als canvis produïts en les últimes dècades en la societat. Però, al mateix temps, érem conscients dels obstacles que s'hi interposaven.
El primer de tots estava en els protagonistes del sínode: els bisbes, persones no especialistes en el tema i cèlibes que han renunciat a formar una família per dedicar-se exclusivament al servei de l'Església. És veritat que també hi van ser convidats experts i matrimonis, però gairebé sense influència en els debats i sense vot per aprovar proposicions finals.
El segon era l'herència dels papes anteriors: Pau VI, Joan Pau II i Benet XVI que es van mantenir instal·lats rígidament en el paradigma tradicional de la família i de la doctrina sobre la sexualitat i que van condemnar els models de família que no s'atinguessin a la imatge conservadora del matrimoni cristià. No resultava fàcil trencar amb aquesta tendència en la qual han estat educats molts dels pares sinodals. Un tercer obstacle va ser la creació, des del començament de la preparació del Sínode, d'un front d'oposició a qualsevol canvi, liderat pel cardenal Gerhard Ludwig Müller, president de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, nomenat per Benet XVI per mantenir l'ortodòxia i evitar qualsevol desviació en matèria doctrinal i moral.
Però no tot eren inèrcies, obstacles i problemes. També hi havia símptomes d'obertura al canvi. Va ser el mateix Francesc qui, poc després de ser elegit, va propiciar un nou clima i va obrir el debat sobre l'actitud de l'Església cap als homosexuals i l'accés als sagraments dels catòlics divorciats i tornats a casar. En el viatge de tornada de la visita al Brasil el 2013, en preguntar-li a l'avió per la seva actitud cap als homosexuals, el Papa va dir: «Si algú és gai i busca el Senyor i té bona voluntat, ¿qui sóc jo per jutjar-lo? No hem de marginar la gent per això, han de ser integrats a la societat».
En una altra ocasió va insinuar la possibilitat de revisar l'actual prohibició de l'accés dels divorciats que han tornat a casar-se i adoptar una actitud menys excloent que l'actual. Però de seguida es va trobar amb la rèplica del cardenal Müller, que apel·lava a arguments de caràcter dogmàtic i jurídic per oposar-se fins i tot a la possibilitat de debatre el tema: «Si el matrimoni precedent d'uns fidels divorciats i tornats a casar era vàlid, en cap circumstància la seva nova unió es pot considerar conforme a dret; per tant, és impossible que rebin els sagraments».
En el sínode s'han produït canvis en el llenguatge, més comprensiu i acollidor en relació amb els matrimonis civils i amb les parelles de fet, on, es diu, poden descobrir-se elements positius. Però en les qüestions de fons no s'ha produït cap transformació. Un parell d'exemples. La proposició 52 descriu les dues tendències presents al Sínode al voltant de la possibilitat -només una possibilitat- que els divorciats novament casats puguin accedir als sagraments de la penitència i de l'eucaristia: una, la que es mostra partidària de mantenir les actuals normes prohibitives en vigor; l'altra, la partidària de permetre l'accés als sagraments, però amb moltes restriccions: no de manera general, sinó en algunes situacions especials i amb condicions molt precises. A més, l'accés als sagraments ha d'anar precedit d'un «caminar penitencial» sota la responsabilitat del bisbe diocesà. Fins i tot amb aquestes restriccions, la proposició va comptar amb el rebuig de 74 pares sinodals i no va aconseguir els dos terços requerits.
Notícies relacionadesUn altre exemple és la proposició 55 sobre els homosexuals, que defensa la necessitat de donar-los una acollida respectuosa i un tracte no discriminatori, però és contundent a l'hora de rebutjar els matrimonis homosexuals, fins al punt d'excloure'ls del pla de Déu sobre la família i el matrimoni. Amb tot, la proposició va ser rebutjada en la votació per 62 pares sinodals.
S'afirma que ara no s'ha dit l'última paraula i que caldrà esperar al sínode del 2015. ¿Canviarà llavors el panorama o es deixarà ad kalendas graecas?.
