El procés sobiranista a Catalunya
No hi ha decisions sense conseqüències
La secessió provocaria un col·lapse econòmic que convertiria aquesta crisi en una duradora gran depressió
Afortunadament per a la llibertat i benestar dels catalans, la secessió de Catalunya és altament improbable. L'estudi Conseqüències econòmiques d'una hipotètica secessió que va presentar la setmana passada Societat Civil Catalana adverteix dels riscos i incerteses en aquest escenari, però sobretot posa de manifest els avantatges que Catalunya segueixi integrada a Espanya i a la Unió Europea.
Subratllem que aquest tipus d'estudis no és plat de gust, ni per la matèria -una secessió que està mancada de raons polítiques i ètiques, mentre el món tendeix a la integració econòmica- ni pel mètode -la necessitat de quantificar riscos futurs i sobretot incerteses, que per definició són un mar d'incògnites-. Ara bé, tenint en compte l'extensió de la sentimentalitat i del pensament màgic independentista -Volem un país nou, fem un nou país d'Europa o vull un país on la meva àvia arribi a fi de mes- introduir-hi racionalitat i seny sembla convenient.
Aquesta anàlisi pren en consideració els estudis dels processos de separació que s'han produït, particularment a l'est d'Europa. A l'interposar fronteres, introduir regulacions i incrementar-se els costos de transacció, el comerç entre el territori secessionat i la resta del món es va reduir, segons els casos, entre un 40 i un 60%. Les deslocalitzacions i escissions van afectar, segons els casos, entre el 20 i el 40% de totes les empreses, especialment les de dimensions més grans i capital estranger. Segons aquests criteris i altres impossibles de detallar aquí, hem calculat que el comerç de Catalunya amb la resta d'Espanya es reduiria en un 45 %; amb la resta de la UE, en un 25 %, i amb la resta del món, en un 20%. D'això es dedueix una reducció dels llocs de treball en 447.000 treballadors, el 16% de l'ocupació catalana, de manera que la taxa d'atur podria arribar al 34%, i el dèficit de la Seguretat Social, passar dels actuals 2.700 a 5.500 milions anuals.
Donar una xifra precisa d'impacte sobre el PIB és complex, per la qual cosa hem previst diversos escenaris, la posició mitjana dels quals s'estima en una pèrdua del 15,4%. No hem d'oblidar que cap informe seriós favorable a les tesis secessionistes contempla un augment inicial del PIB. En el nostre estudi, la minva consegüent de la recaptació fiscal i l'expansió de la despesa pública, almenys en la quantia de les prestacions més grans per desocupació, portarien el dèficit del suposat nou Estat al 10,3 % del PIB i el seu deute públic, al 118% del PIB, cosa que situaria Catalunya entre els països més endeutats d'Europa. A l'estar fora de l'eurosistema, la possibilitat de finançar dèficits així seria nul·la, i hi hauria severes retallades en les partides principals de despesa de la Generalitat (sanitat, educació i serveis socials), justament aquelles que són clau per al benestar dels ciutadans. En aquesta situació, l'emissió d'una moneda pròpia seria ineludible.
Les conseqüències d'una secessió resultarien especialment rellevants per a les entitats bancàries. Al sortir Catalunya de l'eurosistema, la inestabilitat financera i borsària seria màxima. Fora d'Espanya i de l'eurozona, els dipòsits bancaris caurien de manera molt significativa. Hem de tenir en compte, a més a més, que a la Catalunya actual, el crèdit supera en un terç els dipòsits. És a dir, que dipòsits de la resta d'Espanya i del Banc Central Europeu financen un terç del crèdit bancari català. Sense Espanya i sense accés al BCE, el crèdit es reduiria de manera extraordinària. Per una altra part podem imaginar l'impacte sobre el turisme, l'aeroport, els fons europeus, les titulacions universitàries, la lliure circulació de les persones...
Notícies relacionadesEn conjunt, doncs, la concatenació de les conseqüències de la secessió portarien Catalunya al col·lapse econòmic. La crisi econòmica es convertiria en una duradora gran depressió. Molts dels supòsits retinguts en aquesta anàlisi són els menys negatius que es dedueixen d'altres estudis. I amb tot, el panorama és necessàriament molt greu. La suposada independència col·locaria Catalunya al marge de les tendències econòmiques decisives, i així la privarien dels dos béns més preats en el món contemporani: estabilitat i competitivitat.
Encara que la secessió és improbable, el desafiament separatista, convertit en moviment populista, té i tindrà un cost gran. És fruit de la fractura social i de la fugida de les inversions. Ja hi ha hagut una fricció important que pot anar per a llarg. Com a conseqüència de tot això, Catalunya seria menys lliure i més pobra. Abreujar aquest tràngol i reduir el cost de la confrontació ens sembla un objectiu assenyat i que ha de compartir la majoria dels catalans. Professor d'Economia (UAB) i responsable d'estudis econòmics de Societat Civil Catalana.
