Artur Mas, a tot o res
Després d'una setmana en què els partits sobiranistes van demostrar que encara els queda molt de camí a recòrrer per guanyar-se, plenament, la confiança del ciutadà sembla que tot ha retornat a la normalitat amb l'última reunió bilateral entre Mas i Junqueras a Palau i la convocatòria del Pacte pel Dret a Decidir, que presideix Joan Rigol.
El cert és que Mas ha fet una jugada de tot o res. Aquesta consulta del 9N –o procés participatiu per aquells a qui agrada posar els eufemismes fins i tot a les sopes– es podrà celebrar amb menys garanties de les que el format anterior tenia, però al final acabarà servint pel mateix: per fer un cop de força davant d'un Estat entossudit amb no permetre que els catalans puguin triar el què volen ser quan siguin grans. El president Mas, però, sap que tirant pel camí del mig –ni referèndum, ni retorn a l'statu quo– es juga la credibilitat del procés a una única carta: si la participació del 9N és alta (i això espero) el futur del procés i les plebiscitàries agafaran encara més força; si els ciutadans li giren majoritàriament l'esquena, podria arribar a ser la riota de mitja Europa. De moment, la premsa internacional no ha deixat de considerar la carpeta catalana com un tema de màxima prioritat a nivell europeu; però faltarà veure què passa si el 9N no surt com molts es pensen.
Notícies relacionadesNo tinc cap mena de dubte que el retorn a una certa unitat –que no uniformitat– és condició indispensable per assegurar l'èxit; però no cal oblidar que el país no és monocolor: alguns dels companys osonencs que passen per les cases fent la gigaenquesta de l'ANC constaten una desinformació evident entre col·lectius que tenen dret a votar aquest proper novembre (sobretot, migrants). I, no oblidem que parlem d'Osona, per alguns “capital de la catalanitat”, i que la majoria parlen un català impecable gràcies a l'èxit del model d'immersió a l'escola. Si això passa a Vic, imaginem-nos en d'altres zones del país!
De totes maneres, el què sorprèn més de tot plegat és la miopia del govern de Mariona Rajoy, que té ganes d'evitar de totes totes que els catalans pugin votar. Per una banda, possiblement aquesta és la millor campanya que poden fer als promotors de la consulta –quan l'enemic és visible, sempre és més fàcil mobilitzar la soldadesca–; per altra banda, si finalment aconsegueixen que el Tribunal Constitucional (TC) torni a tombar la iniciativa de l'Executiu d'Artur Mas, llavors el president de la Generalitat no tindrà problemes per esdevenir màrtir d'una causa noble i evitar-se el patiment d'esperar els resultats del dia 10 de novembre per saber quin futur ens espera. Si el TC, o qualsevol altre maniobra de Rajoy, també impedeix anar a votar, llavors sí que els partidaris del procés (i la independència) hauran guanyat sense baixar de l'autorcar. Miopia del govern central en estat pur, centralisme i poca cosa més.
