El mes de maig, un company periodista em va comentar el següent: “Hi ha un moviment nou, de cara vella, que prepara el terreny per llançar-se”. La proposta política aniria molt més enllà del procés sobiranista, no tenia previst tenir data de caducitat a curt termini. Ideologia? Ja la veuríem. Intencions? Ser transversal. Molt poques pistes, però moltes idees i dubtes sobre aquest tema.
Casualitat o no, a partir de finals de juny va començar a redactar-se la cronologia d'un titular que tenia a Duran Lleida com a protagonista: ‘Duran crida a forjar un "gran moviment" de centre que aglutini sensibilitats diferents’. Un mes després, el 21 de juliol, es materialitza el que podia ser un simple titular. Duran deixa el càrrec de secretari general de CiU, una decisió que va confessar haver pres “un mes i dos dies abans” en una reunió amb Artur Mas. Quatre dies més tard, engega la presa de contactes per refundar l'espai polític de centre a Catalunya. Assegura, a principis d'agost, que mai deixarà a Unió malgrat estar impulsant un moviment nou. Al setembre, el projecte té nom i data, ‘Catalunya al centre’ i celebrarà la seva primera conferència política al novembre. Avui, Duran reclama adhesions a la seva alternativa.
Moviment nou, cara vella
Duran Lleida, escollit com a diputat al Congrés en les eleccions de l'any 1982, 1986, 1989, 2004, 2008 i 2011 seria la cara coneguda i visible d'aquest moviment nou d'inspiració demòcrata cristiana i que recull afirmacions, del mateix Duran, com que “la política institucional està totalment desprestigiada”, “la política està exageradament marcada pels mercats” o que els representants públics són “incapaços de resoldre amb eficàcia” els problemes.
Notícies relacionadesPot un home que va ser diputat de la II, III, IV, VIII, IX i X legislatures i porta més de trenta anys en actiu en la política respondre a aquestes afirmacions? La tendència política-social actual és receptiva a noves organitzacions i nous actors, l’aposta de Duran respon a una regeneració pròpia més que a una regeneració política en línies generals. Descol·locat pel context, és possible que el líder d’Unió estigui buscant el que en el seu moment Miquel Roca creia haver trobat amb el Partit Reformista Democràtic.
