Amb tots i a temps: per una altra hegemonia

Un bon amic socialista, actualment amb notables responsabilitats polítiques, feia una crida fa uns anys, recordant unes paraules del gran poeta León Felipe, a la moderació i centralitat política del catalanisme. «¡No hay que llegar los primeros y solos, sino con todos y a tiempo!».

Amb elles volia alertar, fa vuit anys, sobre la temptació d'una possible radicalització del catalanisme. Vist amb perspectiva, la juguesca de paraules esdevé ara gairebé cruel. I és que avui, pocs anys després, la radicalització del catalanisme correspon, i no sense sarcasme, als qui han abandonat la centralitat política que representa aquest procés àmpliament compartit, d'una certa arrel revolucionària, de base, d'alliberament de les dependències nacionals i econòmiques que estem vivint a Catalunya.

Un procés democràtic, atractiu, que fruit de la crisi i els desacords amb un Estat sovint agressiu i sord a les nostres demandes com a país, ha vingut per quedar-se i que políticament reclama respostes, solucions. Perquè darrere de les grans mobilitzacions que estem protagonitzant, sense precedents a Europa per la seva persistència i civisme gairebé lúdic, hi ha el clam d'un país cansat que paulatinament ha anat desplaçant les seves percepcions i que, per exemple, fa que molts federalistes també siguin ara favorables a la independència. O millor dit, favorables a un procés emancipador, tal i com ens agrada dir des d'Avancem en un clar homenatge a la figura de Serra i Moret.

Un procés que anhela construir un país nou, més just, més digne, més decent. Que posa en evidència la incapacitat dels poders públics de donar resposta a la crisi i la desconfiança dels ciutadans en les institucions. Que denuncia les connivències de la política amb un statu quo que es resisteix dramàticament a un canvi que preveuen inevitable. I que sorprenentment per a molts, no per a qui això subscriu, ha guanyat per golejada la batalla de les idees, reivindicant la política, integrant, demostrant la maduresa de la nostra societat civil. I no pas cridats per la història, ni per raons identitàries, només. Ni tan sols per un sentiment de pertinença, sinó pensant en el futur dels seus fills, dels seus néts, dels treballadors i els aturats, dels milers de famílies sense cap ingrés. I per dir prou a la indecència de la corrupció.

En aquest context constituent viurem els propers mesos una recomposició dels espais polítics al nostre país. L'esquema de la transició ja no és útil i necessita d'una reformulació. I en concret, a l'espai polític de l'esquerra és moment de prendre decisions. I no de crear nous partits. Si d'alguna cosa anem sobrats és d'estructures partidàries, de personalismes i de mots encreuats en llistes electorals. És moment de fer confluir diferents sensibilitats i tradicions de l'esquerra per construir una nova hegemonia política al servei del poble de Catalunya.

Un espai sustentat en tres pilars. A. Un projecte d'obediència catalana i que impulsi l'emancipació nacional fins allà on els catalans decideixin democràticament. B. Un discurs i una acció nítidament d'esquerres, que ofereixi una alternativa econòmica a les polítiques que ens han dut a la devastadora crisi que estem patint. I en coherència, reformista i amb vocació de govern. C. I un projecte en certa mesura generacional, sense motxilles ni hipoteques. Determinat a fer net, a acabar amb la corrupció, amb les inacceptables complicitats i connivències d'alguns poders públics amb els interessos d'uns pocs, amb les portes giratòries i les amistats perilloses. Està al nostre abast, com a nació, arribar fins allà on col·lectivament anhelem i construir un país nou. Per això cal que l'esquerra que vol governar i transformar la realitat, també des de les institucions, anem de la mà, amb generositat, perquè està en joc la construcció d'una hegemonia política per als propers anys.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L'esquerra està en condicions d'assumir el lideratge del procés d'emancipació política i social que ha iniciat Catalunya. I des d'aquest lideratge travar les complicitats necessàries amb l'altre gran espai polític que participa del procés. Per això, en el marc de les properes eleccions que tindran una dimensió constituent, els catalans mereixem una pluralitat d'ofertes sobre quin model de país defensa cadascú, també entre aquells que donem suport al procés. Això inclou els espais polítics d'ERC, ICV-EUA, el socialisme sobiranista i, si aquesta fos la seva voluntat, les CUP .

És una oportunitat històrica, sense precedents, i cal estar a l'alçada d'un país que ha decidit caminar cap a l'emancipació nacional i també social i política. «Con todos y a tiempo», el proper 9 de novembre estem cridats, en aquest sentit, a fer un pas important.