Quan la porcellana fina mostrava més esquerdes i fou necessària la intervenció de l’Assemblea i Òmnium per redreçar de nou la unitat, el líder d’Iniciativa, Joan Herrera, va sorprendre coneguts i desconeguts anunciant la seva negativa a votar el nou format del 9 de novembre. El context era propici per a una declaració de desaire, la consulta restava suspesa, els partits pro consulta es movien entre la desobediència, la suspensió i la peripècia política per fer quelcom el dia 9. Finalment, va triomfar l’última opció. Per amor propi, com a mostra de dignitat: “ningú ens impedirà votar”.
La reacció de Madrid a la suspensió i el nou format fou vist amb una perspectiva victoriosa. Amb afirmacions tan curioses com “que no es voti (el 9 de novembre) és una victòria de la democràcia” o “no hi ha referèndum perquè Espanya és una democràcia avançada”. Camacho i Rajoy, respectivament, es mostraven molt contents: “una notícia excel•lent”. Mentrestant, des d’aquí, seguíem mirant el nou 9N com un plat de degustació que al principi no t’acaba de fer el pes però que al primer tast trobes que no està malament. En aquest context, Herrera veia com el sector més partidari del dret a decidir del seu partit no estava disposat a perdre l’oportunitat de formar part d’aquest moment històric. Com podia ser que ICV-EUiA no estigués en un acte de reafirmació democràtica?
Qui sap si el focus sobre la comptabilitat B de Bárcenas té alguna relació. Vés a saber si la imputació d’Acebes, la detenció de Granados en l’operació Púnica o, fins i tot, si les paraules del marit de Teresa Romero exculpant a la seva dona de la crisi de l’Ebola han influït. El cas és que l’executiu de Rajoy de cop i volta ha decidit utilitzar tota la maquinària de l’Estat per impugnar una votació que ells mateixos menystenien, moviment al qual Joan Herrera respon: “volem que hi hagi una gran mobilització, de resistència, perquè entenem que el futur del país només es pot decidir en una consulta”. Afegeix, “cal una resposta unitària i multitudinària per al 9N, però sense donar per amortitzada la consulta”.
Notícies relacionadesEn una cançó paròdia del programa‘Polònia’ el president Mas es preguntava: “què voten els verds?”. Però la pregunta correcta seria, què vol Joan Herrera? El qui fou la gran oposició de CiU durant l’etapa de més retallades vol votar, però ha pecat de gesticulació partidista quan la porcellana es va esquerdar. Aquest procés necessita a ICV-EUiA.
