Els canvis en l'escena política
El problema de Podem a Catalunya
Malgrat el seu auge espectacular, aquí el grup d'Iglesias està atrapat en el debat sobiranista
Segons les enquestes, la gran majoria dels espanyols consideren Podem com el partit d'àmbit nacional amb una ideologia més extrema. Els ciutadans situen aquesta jove formació més a l'esquerra que Izquierda Unida. Es tracta, doncs, d'una ideologia molt allunyada de la majoria dels votants, i per això el seu atractiu electoral hauria de ser, en principi, més aviat escàs. No obstant, tot i aquesta imatge Podem ha estat capaç d'atraure simpatitzants de diferents procedències ideològiques, més enllà de l'extrema esquerra. En efecte, el seu espectacular ascens no només s'ha alimentat d'abstencionistes d'esquerres i d'exvotants del PSOE i IU. També ha pogut esgarrapar un bon grapat de vots entre els votants moderats i de l'òrbita d'UPD i fins i tot del PP.
Així, la tradicional lògica esquerra-dreta no ens permet comprendre amb claredat el fenomen de Podem. Aquest partit ha aconseguit amb gran habilitat superar la potencial rèmora que, a priori, li suposava la seva imatge d'extrema esquerra. I és que, com és ben conegut, el seu exitós discurs anticasta o «els de dalt contra els de baix» ha ajudat que Podem sigui més transversal en l'àmbit ideològic del que es podia esperar.
No obstant, a Podem se li complica la situació quan li toca competir a Catalunya. En aquesta comunitat, la candidatura de Pablo Iglesias va obtenir en les anteriors eleccions europees uns resultats notablement inferiors als de la resta de l'Estat. Des d'aleshores, Podem ha aconseguit millorar substancialment la seva intenció de vot, però és probable que el seu sostre electoral a Catalunya acabi sent més baix que a la resta d'Espanya, especialment als comicis autonòmics. El motiu és que a Catalunya, a més de la lògica esquerra-dreta existeix una altra dimensió: el nacionalisme.
En els últims anys Catalunya ha viscut un intens procés de polarització del seu sistema de partits. Les opcions tradicionalment centrals i transversals (PSC i CiU) han tingut un clar declivi electoral a costa de partits ideològicament més extrems. Des que la qüestió nacional s'ha situat en un primer pla, el mercat electoral català sembla haver-se fracturat en dos segons la identitat nacional dels votants. Ara més que mai existeix una oferta de partits per als ciutadans que se senten essencialment catalans i una altra per als que tenen una identitat mixta o se senten espanyols. Dit d'una manera simplificada, els partits que competeixen a Catalunya han de decidir a quin col·lectiu nacional es volen dirigir, si als d'identitat catalana o als d'identitat espanyola o mixta. Aconseguir atraure suports dels dos col·lectius a la vegada és una missió cada vegada més impossible.
Podem és víctima d'aquest particular escenari polític català. Potser el seu argumentari anticasta ha pogut fer ombra a la tradicional confrontació esquerra-dreta, però no sembla haver-ho aconseguit amb el nacionalisme. I és que la qüestió nacional està tan activa a Catalunya que ningú es pot escapar de la seva influència.
Les enquestes del GESOP per a aquest diari indiquen que Podem ha aconseguit penetrar entre el col·lectiu castellanoparlant i amb identitat mixta. No obstant, els seus suports són molt més modestos entre els que se senten essencialment catalans i tenen com a llengua habitual el català. En definitiva, igual que la resta de partits que competeixen a Catalunya, Podem ha quedat inevitablement atrapat en el debat territorial, cosa que ha frustrat el seu avanç entre l'electorat catalanista.
Notícies relacionadesTot indica que la qüestió nacional pot acabar limitant la capacitat de creixement de Podem a Catalunya. Molts dels seus potencials simpatitzants entre la comunitat catalanoparlant es decanten avui per la CUP, que té una posició inequívocament favorable al procés sobiranista. Malgrat que Podem i la CUP presenten moltes similituds en el seu ideari polític, no semblen compartir el mateix electorat. Tant les dades d'enquestes com les anàlisis dels resultats de les eleccions europees mostren que no s'estan produint transvasaments de vot significatius entre la CUP i Podem. En definitiva, cada partit s'està especialitzant en una de les dues comunitats nacionals.
La impermeabilitat electoral entre la CUP i Podem ens ofereix una valuosa lliçó sobre la situació política que viu avui Catalunya. El procés sobiranista ha polaritzat l'oferta de partits i ha provocat que aquestes opcions transversals que atreien votants amb diferents sentiments identitaris estiguin en perill d'extinció. Ens endinsem en un escenari en el qual cada comunitat nacional acabarà tenint els seus propis partits. Un escenari electoral on no existeix una Catalunya, sinó dues.
