La roda
La professió més inútil del món
Quan la Société des Gens de Lettres (SGDL) em va invitar a unes jornades per debatre sobre la remuneració de l'autor, la terra va tremolar. Els que mai viurem del que escrivim mirem França amb enveja pel seu tradicional respecte per les lletres; no és casualitat que compti amb el nombre més elevat de premis Nobel de literatura, als quals s'incorpora Patrick Modiano.
Aquells dies a París vaig corroborar que, encara que el problema és europeu, això d'Espanya és de traca. El llibre perd interès davant altres mitjans d'entreteniment. I com que no és econòmicament rendible, el menyspreen fins i tot els que l'haurien de protegir. A la crisi del paper hi afegim un preu excessiu de la versió digital i, en el cas espanyol, la pirateria. El resultat és que cada vegada menys persones estan disposades a pagar per llegir; consideren que el que és a internet és gratis i no costa res. No ho val. Després d'evitar clausurar les jornades de la SGDL, la ministra de Cultura, Fleur Pellerin, reconeixia no haver llegit Modiano ni cap llibre en dos anys. França deixa de ser exemplar.
Al presentar El lleopard, Jo Nesbo va dir que els escriptors són «les criatures més inútils del planeta», perquè només plantegen preguntes i no donen respostes reals. Si els comparem amb metges o científics o treballadors socials, pot ser. El més trist és que en aquest país també s'infravalora la ciència, la medicina i tot el que no dóna diners, i així ens intenten convèncer que no mereixen reconeixement ni remuneració. Jordi Savall ha rebutjat el Premio Nacional de Música en protesta per la política de Wert amb una carta que recupera aquella cita de Dostoievski en què la bellesa salvarà el món. «Però», afegeix, «per a això cal viure amb dignitat i tenir accés a l'educació i la cultura». L'enemic més sòlid de la corrupció és una societat formada.
