Ala societat occidental, el debat sobre l'eutanàsia s'acostuma a centrar en aspectes ètics o legals, però oblida els motius pels quals un pacient pot desitjar avançar la seva mort.
Entre els professionals de la salut i els investigadors no existeix un consens en la definició del fenomen perquè engloba realitats molt dispars i per la seva inestabilitat: en pacients amb malalties avançades el desig d'avançar la mort pot variar en qüestió d'hores. No obstant, sí que hi ha acord a considerar que l'origen del desig d'avançar la mort és multifactorial. Els estudis clínics que han abordat el fenomen des de la perspectiva del pacient han estat decisius en aquest sentit. El 2012 es va publicar una investigació que analitzava tots els estudis publicats amb aquesta perspectiva. Aquest estudi va concloure que el desig d'avançar la mort és un fenomen reactiu, una resposta al patiment multidimensional, que afecta l'esfera física, inicialment, però que té una important repercussió en l'àmbit psicològic, emocional, espiritual i existencial.
Segons aquest estudi, els pacients que verbalitzen el desig d'avançar la mort troben diverses raons, que es poden agrupar-se en blocs. El primer és el desig de morir com a resposta al patiment físico-psíquico-espiritual i existencial; el segon, la «pèrdua d'un mateix», que engloba pèrdues de funció corporal, de control i de sentit de la vida; el tercer, la por al procés de morir; el quart -paradoxalment- és un desig de viure, encara que no d'aquella manera; el cinquè, el desig d'avançar la mort com un mitjà d'acabar amb el patiment; i l'últim, el desig d'avançar la mort com una forma de control sobre la pròpia vida. És a dir: l'angoixa emocional viscuda és aclaparadora i genera el desig d'avançar la mort com una sortida a deixar de viure d'aquella manera i posar fi al patiment, mantenint un cert control sobre la situació. Com es veu, verbalitzar el desig d'avançar la mort no implica, necessàriament, un desig literal de morir.
El sentit de la vida
Notícies relacionadesEntre els blocs esmentats més amunt hi ha un aspecte que està cobrant especial interès entre clínics i investigadors: la pèrdua del sentit de la vida. Un estudi recent ha observat l'acció mediadora que exerceix aquesta variable. En una mostra de pacients amb malaltia oncològica avançada es va observar que el malestar físic és el factor que acostuma a predir el desig d'avançar la mort; no obstant, els pacients amb sentit de la vida no volien morir, mentre que els pacients sense sentit de la vida, sí.
Un coop dit això, cal preguntar-se: si el desig d'avançar la mort és un fenomen reactiu a la presència de patiment de diversa índole, ¿com és que no ens centrem, com a societat, a tractar la seva causa, els orígens del problema, en lloc d'uns altres motius? Tractar problemes que radiquen en l'esfera emocional, espiritual o existencial de les persones no és una tasca fàcil. Per això crec que invertir en investigacions que vagin en aquesta línia seria una resposta més adequada a aquest problema.
