El conflicte del Pròxim Orient
Reconèixer l'Estat palestí
Els que recolzen la fórmula 'dos estats' han de començar per acceptar-los tots dos i no només Israel
El reconeixement de l'Estat de Palestina és un pas moral que han de prendre sobiranament tots els estats que diuen reconèixer la solució dos estats. És una inversió en la pau que envia el missatge correcte tant per a israelians com per a palestins. Per a Israel, la potència que es nega a acabar amb la colonització d'una Palestina ocupada, el reconeixement ha de ser un primer pas concret per assenyalar que la colonització és il·legal, nul·la i invàlida, i que Israel no té dret de veto sobre el dret a l'autodeterminació del poble palestí. Per a Palestina, el reconeixement és un primer pas per rectificar una injustícia històrica, una reafirmació del dret del poble palestí a l'autodeterminació i la prova que la diplomàcia i el dret internacional són el camí a seguir per a la consecució dels drets que Israel segueix violant. Després del reconeixement de Suècia, la pregunta és per què altres no segueixen el seu camí.
ELS QUE s'oposen al nostre reconeixement internacional emeten el missatge que el nostre dret a la llibertat és una opció que Israel pot prendre o deixar. Això suposa negar el fet que la nostra independència no ha estat mai objecte de negociacions, sinó que és un dret sobirà sota el dret internacional. ¿O és que potser el nostre dret a un Estat sobirà és matèria de negociació? Els que pensen d'aquesta manera, simplement amaguen la seva responsabilitat, com a part de la comunitat internacional, darrere de les seves crides al «retorn de les negociacions». Les negociacions són necessàries per fixar el marc del final d'un conflicte, i nosaltres fem una crida perquè tots els temes siguin tractats en aquestes negociacions. No obstant, això no significa que el nostre dret a l'autodeterminació sigui negociable.
El 1988, l'Organització per a l'Alliberament de Palestina va prendre el dolorós compromís històric de reconèixer Israel sobre la frontera del 1967, o sobre el 78% de la Palestina històrica. Vint-i-sis anys després, Israel ni tan sols ha reconegut la solució dos estats com una política oficial de govern. Aquella opció va ser decidida després de consultes amb una sèrie de països europeus -inclosa Espanya-, que van recomanar que després del reconeixement d'Israel la comunitat internacional emprengués accions perquè un Estat palestí independent veiés la llum. Des d'aleshores ja han passat 26 anys i el canvi més significatiu ha estat que el nombre de colons israelians a la Palestina ocupada s'ha triplicat. Saber que no seran adoptades mesures en contra seu permet a Israel gaudir d'una cultura de la impunitat que facilita l'expansió de les colònies, de l'exili palestí i de l'opressió dels que viuen sota ocupació.
Avui la solució dos estats que la comunitat internacional, incloent-hi Espanya, assegura que recolza continua esvaint-se mentre el Govern israelià manté la colonització, el procés de judaïtzació de la Jerusalem ocupada i el robatori dels recursos naturals palestins, particularment l'aigua, entre altres polítiques d'ocupació que han fet de la colonització una empresa lucrativa. Aquesta situació no s'aturarà amb simples comunicats de premsa cridant les parts a negociar sinó amb una acció decisiva de la comunitat internacional, que d'una vegada per sempre ha d'assumir el seu rol a Palestina. Desgraciadament, la cultura de la impunitat garantida a Israel és la gran responsable que, en els càlculs de Tel Aviv, posar fi a l'ocupació de Palestina costi més que mantenir-la. Per poder aconseguir la pau entre dos estats que visquin l'un al costat de l'altre sobre la frontera del 1967, aquesta equació s'ha d'invertir.
És en aquest context que instem Espanya a reconèixer l'Estat de Palestina. Juntament amb la decisió del Parlament espanyol el 2011 cridant l'Executiu a reconèixer-nos i a una opinió pública favorable, Espanya és, a més, un país que ha invertit bastant en el desenvolupament de les institucions de l'Estat de Palestina, de la mateixa manera que ha assenyalat que està en contra de la colonització israeliana. ¿Quina falta llavors? Els passos adoptats pel Parlament britànic i l'irlandès, així com el reconeixement suec, no són tan sols un reflex fidedigne de l'opinió pública europea sinó que són el senyal que Europa està canviant en el sentit correcte de recolzar el respecte al dret internacional, protegir els drets del poble palestí i salvar la solució dos estats. Amb vista a aquest canvi, hem demanat una vegada més que Espanya s'uneixi a les altres 135 nacions que ja han reconegut l'Estat de Palestina.
No podem seguir sent l'excepció de la regla pel que respecta al dret internacional. Tots els que afirmen que recolzen la solució dos estats han de saber que això comença per reconèixer dos estats i no només un. Membre del comitè executiu de l'OAPi cap de l'equip negociador palestí.
