Editorial
El drama incessant dels desnonaments
Tapat moltes vegades pel soroll mediàtic que provoquen altres causes de caràcter polític, el drama dels desnonaments continua el seu degoteig imparable, atrapant milers de famílies i llançant-les a les tenebres de l'exclusió social. Ahir, diversos desallotjaments programats al districte barceloní de Nou Barris van tornar a posar sobre la taula la persistència d'una de les grans plagues que -juntament amb la desocupació-afecten la societat i davant la qual els poders públics actuen amb una desgana inacceptable. Novament la pressió social, conduïda per plataformes com la PAH o 500x20, va frenar alguns dels desallotjaments previstos i fins i tot va evitar el tall del subministrament elèctric en una casa decretat a les portes de l'hivern.
A Catalunya hi ha 450.000 pisos buits, mentre que 231.000 famílies estan necessitades d'una vivenda digna. La paradoxa requereix mesures decidides tant de caràcter coercitiu (sancions als que mantinguin la vivenda buida) com d'elaboració de programes de vivendes i lloguers socials als quals puguin acollir-se aquelles famílies a les quals la crisi ha deixat al voral i es veuen incapaces d'afrontar el pagament de la hipoteca bancària o del lloguer dels seus llogaters. Els últims informes de Càritas i Unicef acaben de mostrar-nos la cara més amarga de la pobresa a Espanya, en què els desnonaments participen en primera línia. Mentrestant, alguns insisteixen en una pretesa recuperació econòmica. A Nou Barris tampoc la noten.