¿Per què es parla de la "revolució kurda de Síria"?
Des de fa unes setmanes, arran del setge sobre Kobanê (Kurdistan de Síria) es parla de la “revolució kurda de Síria” o la “revolució de Rojava”. Rojava (oest en kurd), és la part de Kurdistan sota administració siriana, les zones kurdes de Síria no tenen continuïtat territorial sinó que són tres enclaus aïllats entre si. El govern sirià sovint ha perseguit els kurds de Síria, un 10 % de la població, i assentat en el seu territori a colonitzadors àrabs per invertir la majoria ètnica.
Quan va començar, l'any 2011, la revolta contra del govern de Baixar al-Àssad, la majoria dels kurds de Síria van optar per una indefinició entre els dos bàndols. Una part, però, va entrar a l’Exèrcit Sirià Lliure conegut com a FSA per les seves sigles en anglès. Aquest nucli va fundar el moviment Jabhat al-Akrad. La relació amb l’FSA fou sovint tensa i finalment el 16 d’agost de 2013 era expulsat de l’FSA acusat de tenir vincles amb el Partit de Treballadors del Kurdistan.
L’anomenada “revolució kurda de Rojava” començà el 19 de juliol del 2012, quan les tropes del govern van iniciar una retirada progressiva de les zones kurdes. Fou llavors quan va emergir com una força determinant les Yekîneyên Parastinê Gel (Forces de Defensa Popular, YPG) inspirades pel Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD) membre de la Confederació Democràtica del Kurdistan junt amb el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK).
Els eixos aplicats a les reformes
El moviment encapçalat pel PYD i les YPG va posar en marxa llavors uns mecanismes de transformació social inspirats clarament en el comunalisme kurd o confederalisme democràtic dissenyat pel dirigent del PKK, Abdullah Öcalan. Aquestes mesures han estat l’anomenada “revolució”.
- Impuls de la convivència entre totes les minories, sexuals, religioses i sobretot ètniques. Aquest model sí ha estat revolucionari a la zona on, sovint, s’ha tractat d’imposar una fe o una nació a qui no la compartia.
- Reforma del sistema d’ensenyament passant del model autoritari arabitzador de Bashar al-Assad per un model de respecte a totes les ètnies. No només la llengua sinó que s’ha passat del nacionalisme àrab com a model educatiu a un de respecte cap a la diferència. Fou a Efrin on van començar les classes de kurd l’any 2.012. L'ensenyament en kurd va començar amb un centenar d'alumnes a la vila de Durakliya. En només dos anys s'han format un miler de mestres de kurd dels que 700 treballen al cantó d'Efrin. D'ells fins a 550 són professores. L'any 2.013 fins a 4.000 alumnes van fer exàmens de llengua kurda. Efrîn, Qamixli i Kobanê, van obrir el gener de 2.014 acadèmies de llengua kurda. El maig de 2.014 s’oferien cursos de kurd a escoles de Cizîrê; a càrrec d’uns 3.000 mestres a prop de 50.000 alumnes.
- Establiment d’assemblees populars sobiranes en viles i barris sobiranes, no són consultius sinó prenen les decisions finals aplicant el principi de subsidiarietat i sense intromissió dels governs cantonals. Cada assemblea local procura mantenir un equilibri ètnic. En cada cas, com a mínim, una de les conselleres ja de ser dona.
- Establiment d’una economia no capitalista centrada en el benefici sinó en l’ajuda mútua i la col•laboració comunitària, en aquest sentit s'han construït cooperatives, com les 23 que funciones només a la zona de Dirbêsiyê.
- S’ha impulsat el reconeixement de les dones, com a part de la societat, no des d’un paternalisme sinó deixant espais socials en les seves mans. Tots els càrrecs institucionals de pes són compartits per un home i una dona; així per exemple la direcció de l’assemblea constituent de Rojava amb Salih Muslim i Asya Abdullah. Direcció no suposa corrupció. La mateixa Abdullah i el govern local de Kobanê, amb el seu batlle al capdavant, són ara mateix al front de combat enlloc d’haver fugit davant l’ofensiva islamista. Les institucions amb poder decisori han d’estar formades en un mínim d’un 40 % de dones.
- Proclamació de tres cantons autònoms (Efrîn, Kobanê i Cizîrê) més un barri de la ciutat d’Alep amb una extensa xarxa d’organització social on podem trobar, a part del PYD i les milícies kurdes i assíries, l'Institut per la Llengua Kurda, Saziya Zimanê Kurdî (SZK), el Tevgera Ziman u Perverdehiya Kurdi (TZP-Kurdî), Moviment de l'Educació i l'Ensenyament, el Moviment per la Societat Democràtica (TEV-DEM), que aplega les diferents assemblees de base,
El confederalisme democràtic, promogut pel dirigent kurd Abdullah Öcallan, és la base teòrica d’aquest procés on:
- la política passa a ser prioritària a l’estat
- l’organització política és prioritària al partit
- la subjectivitat política és prioritària a la classe
Notícies relacionadesEl model de nació-estat modern, segons Öcalan, cerca l’homogeneïtat cultural i deriva en un nacionalisme imperatiu, exclusiu i intolerant. La població no té dret a les diferències i ha d’optar entre assimilació (genuïna o superficial), emigrar o patir un genocidi.
El model social i polític del Kurdistan de Síria és avui un exemple clar de l’aplicació de les propostes de confederalisme democràtic. Els tres cantons autònoms practiquen les directrius de democràcia de base i equitativa. Els efectes de la guerra, però, han evitat la seva implementació completa.
