Ahir Teresa Romero, després de passar gairebé un mes d'aïllament, va tornar a abraçar la societat. Ho va fer en una roda de premsa en què va agrair als professionals sanitaris la seva feina i va criticar la dels responsables institucionals de la gestió de la repatriació dels sacerdots Miguel Pajares i Manuel García i de la del seu propi contagi. Comença ara la tercera fase d'aquesta crisi de salut pública. La primera va ser la sanitària, el contagi que teòricament mai s'hauria d'haver produït. La segona, la de la comunicació, incloent-hi les nefastes declaracions de Javier Rodríguez, conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid. I la tercera és la judicial. Teresa i el seu marit emprendran accions judicials contra diferents polítics i càrrecs institucionals. La denúncia del matrimoni no és l'única, ja que metges de l'Hospital de la Paz també en van posar una altra. Aquesta fase trigarà a acabar-se.
La fase sanitària, la científica, finalitzarà molt abans, d'aquí uns dies, quan s'hagi confirmat que cap persona exposada a Teresa Romero es va infectar i l'OMS declari -si no hi ha cap més cas important- que Espanya està fora de perill de l'Ebola. En el nostre context, i a diferència de molts països europeus, els professionals de la salut pública són molt menys reconeguts que els seus col·legues d'altres especialitats, i -no sé si com a causa o com a conseqüència- els polítics acostumen a atrevir-se a parlar i a decidir molt més sobre aquests aspectes. La crisi de Madrid fins que es va produir el contagi de Teresa en va ser un clar exemple.
Debat científic
Notícies relacionadesCom que l'impacte poblacional de l'Ebola en el nostre context serà mínim, recordarem aquesta crisi sobretot pels titulars de premsa i per les sentències judicials. Malament. Hauria de prevaldre la informació i el coneixement científic dels fets. En aquest sentit, criden l'atenció les dificultats que hi ha per accedir a la informació interna de l'Hospital Carles III. Com ha subratllat el doctor Antoni Trilla, és imprescindible disposar d'un informe objectiu i exhaustiu que pugui clarificar el que es va fer, el que no es va fer i eventualment per què es va infectar l'auxiliar. És imprescindible pel dret a la informació que tenen les persones directament i indirectament afectades i perquè els experts puguem extreure lliçons que permetin millorar la gestió de pròxims casos. Com tantes altres coses, el que en un país desenvolupat se soluciona mitjançant el debat científic o polític, aquí s'acostuma a solucionar per via judicial. Malament.
Si per un costat el menyspreu d'alguns polítics pel coneixement fa que les crisis no s'evitin, vagin pitjor o simplement es comuniquin pitjor, hi ha una altra -i terrible- conseqüència de la ignorància, que és l'estigma i la consegüent discriminació. Com han denunciat alguns cuidadors de la mateixa Teresa, ja hi ha hagut casos de rebuig cap a ells i fins i tot cap als seus fills. Malament. Ara també s'ha de fer una contundent campanya d'informació -i, si és necessari, l'aplicació de la llei- perquè Teresa, els seus cuidadors i els respectius familiars no pateixin cap conseqüència pel que ja han patit. Nina Pham, la infermera dels Estats Units també infectada per Ebola, just al sortir de l'hospital va poder retrobar el seu gos Bentley i el president Obama li va fer una forta i prolongada abraçada. Aquí potser també serà diferent. Malament.
