Votaré per tu
Després de tots els despropòsits del govern de l'estat espanyol, del Tribunal Constitucional (cada cop més inconstitucional) i de declaracions bèl·liques diverses, una no pot més que preguntar-se com, en una aparent democràcia parlamentària, hem arribat fins aquí. Com totes les persones que van patir la dictadura són, a Espanya, capaces de seguir votant els seus hereus, acceptar les seves lleis i consignes.
No parlo de les dones i homes activistes, que van lluitar jugant-se la vida mentre el dictador era viu. Parlo d'aquelles persones que poder en silenci, poder fent petites aportacions cap a un canvi, patien allò que el franquisme els imposava.
A Catalunya, una gran part d'aquestes persones s'alineen clarament amb el dret a decidir, és un dret democràtic evident. Moltes d'elles ja no ho podran fer. Tant les que van lluitar com les que ho van patir ara podrien exercir un dret a vot molt minvat: no refrendari, no vinculant, sense cens, amb voluntariat... però ho haurien fet feliçment, conscients del que ens juguem i del futur que volem construir.
Jo votaré per totes aquelles i tots aquells que ja no hi són i que, amb tota probabilitat votarien Si i Si a la doble pregunta, però votaré, bàsicament pel meu pare i la meva mare, que haurien volgut viure i veure aquest moment.
Ella, ell, acollits per aquest país que estimaven (com estimaven la seva terra de naixement) i els va donar oportunitats. Ell, ella, avui no poden votar perquè ja no hi són. I es demanarien com és que no els deixen, com és que ni tan sols volen escoltar, com és que la solidaritat entre pobles no ens arriba. Es farien moltes preguntes... i voldrien votar, anirien a votar amb convenciment, sense entendre un no per resposta.
Votaré per la gent que, al País Valencià i Ses Illes, no votarà, malgrat estar units per una llengua -que també ens neguen-, per una història -també negada- i per un anhel de llibertat -negat- que ens ha unit a l'entorn de la idea dels Països Catalans.
Votaré per totes i tots aquells independentistes que ja no hi són i que van lluitar tant i tant perquè això fos possible: El Julià Babia, l'Albert Ibañez, la Maria Rosa Andreu, la Mait Carrasco, el Cisco Mallorques... per citar només alguns.
I votaré per la meva filla i el meu fill, que no poden votar per edat però són el futur del país, els que si que veuran la independència i construiran l'estat lliure i just.
Notícies relacionades
En tot cas, aquest diumenge votaré, malgrat la negació, malgrat la prohibició, malgrat la sordera selectiva del govern espanyol. Votaré, votaré, votaré, perquè com deia l'Antoní Massaguer -que tant va lluitar i que ja no podrà votar- cal “anar-hi, anar-hi i anar-hi”.
