INTANGIBLES
El temps no és or, és vida
Segons les dades de l'Institut d'Estudis Econòmics, a l'Estat espanyol treballem una mitjana de 1.665 hores a l'any. Però no som ni els treballadors més productius, ni els més satisfets, ni els més rics.
Només amb aquesta informació, ja podríem dir que alguna cosa no funciona bé o, com a mínim, que tant d'esforç quantitatiu no està obtenint els resultats desitjables i coherents.
El tema és recurrent. L'organització del temps de treball en la majoria de les empreses es basa en un model basat en una jornada regular ordinària de vuit hores al dia, distribuïdes en un horari partit i en què les hores extraordinàries han tingut un important paper de «sobresou» que, al seu torn, permetia a l'empresa no haver d'incorporar més persones a la plantilla. A aquest esquema s'hi ha d'afegir un model de retribució en què el pes fonamental pivota en la idea «sou/hora», un sistema de relacions interpersonals en les empreses amb una elevada dosi de supervisió física i un relat consolidat des de la retòrica d'alguns mal anomenats experts en recursos humans en la idea perversa i penalitzadora de «l'absentisme emocional i presencial».
La conseqüència: un monòlit.
Tot i això, el mercat és divers, canviant, no entén de rigideses legals i organitzatives i, sobretot, reclama organitzacions àgils… i intel·ligents.
¿Quantes empreses fan periòdicament un mesurament objectiu de les seves càrregues de treball? ¿I quantes la posen en relació amb els seus plans estratègics de desenvolupament? A partir d'aquí, ¿quantes monitoritzen individualment i col·lectivament el rendiment dels seus treballadors? i ¿quantes reflexionen sobre com podria millorar aquest rendiment si s'optimitzessin les càrregues i les necessitats de treball amb els perfils i els interessos dels treballadors?
Pel que fa a la resta, tenint en compte que la jornada, juntament amb el salari, és una de les condicions de treball considerades de naturalesa «col·lectiva», ¿quin és el paper que estan jugant els convenis col·lectius en la seva regulació?, ¿quin és l'interès que està primant, actualment, en les taules de negociació quan s'aborda aquesta qüestió? i ¿com s'explica que no sigui en els convenis col·lectius sinó en els acords d'empresa on apareixen més innovacions en aquesta matèria?
Notícies relacionadesSón diversos els estudis que, els últims anys, han quantificat els beneficis de tenir una bona política en la gestió del temps de treball a l'empresa. I actualment són també múltiples els que evidencien el cost de no tenir aquesta política, especialment en l'àmbit de la salut, la qualitat de vida i la cohesió social.
És hora, per tant, que abordem la gestió del temps de treball d'una vegada amb voluntat de canvi i també d'impacte. Ens hi juguem la nostra competitivitat però, sobretot, ens hi juguem la vida.
