Mèxic, Catalunya... i un nou país
Aquest 9-N no he pogut anat a votar. Ho faré tornant de Monterrey, on he hagut d'anar per feina. No obstant, avui la globalització permet que des de l'altre punta de món es pugui seguir l'actualitat de la teva terra amb facilitat. Mentre menjava un plat de 'frijoles' a la Macro Plaza de la ciutat, davant del Museu d'Història Mexicana i en un dels extrems del canal de Santa Lucía, podia gaudir llegint per internet i les xarxes socials l'èxit de participació que assolia la consulta. Després d’onze hores d’avió, més a prop de mai de l’actualitat de Catalunya.
La ciutat de Monterrey viu lligada al mestissatge de la frontera, que tan bé radiografia un altre dels grans museus que té: el Museu del Nord Est (MUNE). És una ciutat mexicana amb accent texà, com es demostra quotidianament per la vestimenta d'alguns dels seus veïns que llueixen elegants barrets de 'cowboy' o les relacions comercials constants –encara que no simètriques– entre els dos territoris, Texas i Nuevo León.
Però, el cert és que Monterrey no oblida el passat colonial ni la repressió que la població indígena va patir sota el virregnat espanyol. Potser, el meu humil homenatge als qui a Catalunya han fet del 9-N un èxit sense precedents ha estat passejar unes quantes hores per tots dos museus, estudiant com els mexicans expliquen la seva pròpia versió de la historia. Segurament, molt més certa que la que durant molts anys ha venut l'Estat espanyol i s'ha transmès de pares a fills. Resa un cartell d’una de les exposicions: “La colonització espanyola no només va ser política, sinó també religiosa”.
Notícies relacionadesEstendard d'Hernán Cortés al costat del quadre-mural de 'La Conquista' de Federico Cantó. Presideix una de les sales del Museu d'Història Mexicana dedicada a l'imperi espanyol. Una dona de faccions índies, baixeta i de formes voluminoses, explica a la seva filla que no deu tenir més de 5 anys què significa tot allò: "Això és la conquesta, i no està bé. [Els espanyols] volien que tots fossin iguals". Una manera fàcil d'entendre la sensació que tenen molts mexicans quan llegeixen la historia del seu país.
De totes maneres, dels hereus dels mateixos colonitzadors en van sortir també grans líders de la independència. L'homenatge permanent a les idees republicanes del pare Servando Teresa de Mier és present a tota la Macro Plaza; aquest frare dominic i d’arrels familiars asturianes, vertader líder de la Il·lustració mexicana i inspirador de la independència del 1821. A Mèxic l'Espanya imperial es va enfonsar emportada per la decadència generalitzada de l'Estat decimonònic. En aquest 9-N també molts catalans han dit prou a una manera decadent de governar. Han apostat per un nou país.
