Darrere de la caiguda del preu del cru

¿Què hi ha al darrere del descens del preu del petroli? L'Agència Internacional d'Energia ha rebaixat les previsions de l'economia mundial: el consum de cru es reduirà el 2015 en 250.000 barrils diaris. El barril s'enfonsa en els mínims del 2010, amb la diferència que llavors el preu pujava.

L'Oficina Federal d'Estadística d'Alemanya ha confirmat un refredament de l'economia germànica, que en el tercer trimestre de l'any va créixer un 0,1%. El Consell Assessor d'Economistes del Govern alemany, en el seu informe presentat la setmana passada, ha confirmat la debilitat patològica de la inversió privada i prediu per al 2015 un creixement de l'1% i una taxa d'inflació del 0,7% (no veu probable caure en la deflació). Els experts contradiuen la visió dominant sobre l'economia i la  política alemanya i critiquen les decisions estructurals equivocades del Govern federal, a qui reclamen que treballi per a un canvi dels tractats europeus.

Les debilitats institucionals de la zona euro no es resolen si el Banc Central Europeu abaixa els tipus d'interès al 0,05%. ¿El model exportador alemany s'esgota? El campió de les exportacions té un saldo exterior negatiu del 0,4%. El 2012, quan el saldo exportador era un 1,3% positiu, Heiner Flassbeck, exsecretari d'Estat d'Economia i  exmembre del Consell Assessor d'Economistes,  anunciava que aquest «mercantilisme» estava condemnat al fracàs.

El lector es pot preguntar quin efecte té en l'economia cada dòlar que baixa el preu del petroli. Per a l'economia d'un país exportador de petroli, com per exemple Veneçuela, suposa deixar d'ingressar 600 milions de dòlars per cada dòlar de descens. El preu del barril Brent està en 74,21 dòlars, i al juny cotitzava a 111,99 dòlars. La pèrdua acumulada d'ingressos és d'uns 24.000 milions de dòlars. ¿I per a Espanya? Al revés: per cada dòlar que baixa el barril, en el cicle de l'economia domèstica es queden 600 milions de dòlars. És una manera senzilla de mostrar el taló d'Aquil·les de la dependència energètica en les balances comercials.

¿Quina relació  té el fet que aquest descens de preu del cru no es traslladi als consumidors amb el refredament de l'economia? Si es traslladés, suposaria una injecció que reactivaria la demanda interna. Luis Berenguer, quan era president de la Comissió Nacional de la Competència, no va poder ser més clar: «No és possible que es digui que s'ha complert amb la directiva comunitària Bolkestein quan, per exemple, fan falta vuit anys per obrir una gasolinera». I afegia: «Resulta escandalós, i passa amb la tranquil·litat de tothom». Una part de la pèrdua de competitivitat resideix en la falta de regulació i supervisió dels mercats. Tenim una de les gasolines més cares d'Europa -excepte els dilluns i divendres, com va descobrir la CNC- i amb els impostos més baixos d'Europa. «Necessitem no menys Estat, sinó més Estat», va dir Peter Bofinger, del Consell Assessor d'Economistes del Govern alemany.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

S'equivoquen els que esperin que una caiguda del preu de l'energia ens farà sortir de la crisi. No estem en els anys 80, quan el dumping del preu del petroli impulsava que els països de l'OPEP augmentessin la producció de petroli. Els Estats Units havien apostat per altres energies, però sense els seus fruits va aparèixer la preocupació per la dependència energètica. Els combustibles no convencionals prometien oferir energia barata i abundant, fins i tot un renaixement de la indústria manufacturera. No s'ha vist per cap costat. I la indústria europea no ha abaixat les persianes. L'única indústria beneficiada ha estat la química i la petroquímica vinculada al fracking. S'oferiria una imatge incompleta si oblidéssim que Califòrnia ha apostat per tenir un 33% de renovables l'any 2020 i que el governador Andrew Cuomo impulsa a Nova York un green bank per invertir 8.000 milions en vivendes autoproveïdes amb renovables i alta eficiència energètica. Berlín vol un model 100% de renovables inspirant-se en Sacramento.

No HAURÍEM DE tornar a cometre l'error de relegar la resposta a la crisi energètica. Quan el petroli estava en 12 dòlars el barril, els països industrialitzats podien pagar les importacions d'energia amb les seves exportacions de productes manufacturats. L'any 2009, amb un preu deu vegades superior, l'equilibri es trenca. Entre el 1980 i el 2009, l'era del petroli barat, la indústria europea es va reduir del 30% a menys del 15% del PIB. Ens hem fet trampes al solitari calculant la productivitat, i això  ha augmentant la fragilitat de l'economia.Economista.