La roda
Disfuncions democràtiques
Alguna cosa greu falla al nostre país quan el president del Govern anuncia que la seva pròxima visita serà a Catalunya i els partits que aquí no són govern s'inquieten o molesten. Fins i tot els que no comparteixen la ruta independentista, com el PSC o Ciutadans. ¿Vostès s'imaginen que això passés, per exemple, a Alemanya, França, els Estats Units o Itàlia? M'imagino l'escena i, sentint-ho molt, se m'escapa el riure: «Miri, senyor Barack, no fa falta que vingui a Houston, és una pèrdua de temps i els texans no n'esperem res... I no passegi per aquí o per allà». I és que en això coincideixo amb Albert Boadella quan, analitzant la política catalana, afirma: «Si perdem el sentit de l'humor, estem desfets».
L'obligació d'un governant és ser-ho no solament dels ciutadans que l'han votat, sinó del conjunt de la ciutadania d'un país. Una part més de l'abecedari del funcionament democràtic que és obviada en el context de la política que es desenvolupa a Catalunya des de fa anys. Mariano Rajoy la practica, fins al punt de tirar endavant reformes que podrien perjudicar-lo en futures eleccions.
Aquí, com a la resta d'Espanya, es necessita estabilitat i un govern que atengui les prioritats de la ciutadania ja cronificades en tots els sondejos d'opinió: l'ocupació (58,7%) i l'economia (40,3%). Ja sabem que el Govern ha estat incapaç de generar incentius econòmics i que la simple reforma del Servei d'Ocupació de Catalunya arriba amb quatre anys de retard. Però és cert que a Mas li queden dos anys de legislatura. Vegem si segueix bandejant les seves obligacions i fent lluir les urnes del 9-N o, al contrari, accepta el repte d'exercir la presidència per a tots i resoldre les principals preocupacions dels catalans, entre les quals no hi ha l'Estat com a problema ni la independència com a solució.
