Diguem sí al parc de l'Oreneta
Ahir vaig compartir una estona amb la mare Montserrat Casas, que és la mare Superiora de les Clarisses de Pedralbes. Em va explicar la bona relació que des de fa anys han mantingut amb l’Ajuntament de Barcelona, gràcies a la qual avui el Monestir i el museu formen part del patrimoni de la ciutat.
Sota l’aparença de fragilitat d’aquesta dona bona, s’hi amaga una ferma voluntat que el parc de l’Oreneta no s’urbanitzi pel gaudi d’uns pocs. Vaig anar-hi per agrair-les el seu suport a la campanya que les entitats veïnals han estat fent durant mesos per aturar el projecte d’urbanització del parc de l’Oreneta, a la que els socialistes de Barcelona hem donat suport.
La mare Montserrat m’explicava que l’espai que avui Núñez i Navarro vol edificar amb el consentiment de l’alcalde Trias i la connivència del PP, per construir-hi uns pisos de “superluxe”, no té en compte que aquell és un espai d’ús dels i les veïnes del barri. Em deia que era una pena acabar amb un espai d’esbarjo pels veïns i veïnes. Pels avis que hi van a passejar i pels nens i nenes que hi fan activitats els caps de setmana.
No podem acceptar que el model de privatitzador de Trias s’estengui per la ciutat. Barcelona perdrà molt més que els arbres que planifiquen tallar per donar unes “vistes de luxe” als pisos que volen construir-hi. També perdrem un espai que fa d’encaixada entre la ciutat i la seva muntanya.
Gràcies a la campanya que portem fent des de fa mesos, ara ja tenim la unanimitat social que volíem per exigir a l’ajuntament que respecti el parc de l’Oreneta i la seva integritat. Veïns, veïnes, plataformes, associacions, representants polítics, i fins i tot les monges, hem posat cara i veu a una reivindicació que volem que s’escolti: “Salvem l’Oreneta”.
Com ja ens tenen acostumats, haurem d’esperar que Trias i el PP baixin del seu pedestal i escoltin el clam del carrer.
